desembre de 2018


La primera setmana del mes de desembre va sortir a la llum pública el cas d’una veïna de Palafrugell de 84 anys, que va morir després d’estar-se durant set hores al servei d’urgències de l’hospital de Palamós. En ingressar la van classificar amb un nivell d’urgència 3 però no la va veure cap metge fins que es va descompensar i ja no la van poder recuperar. Els responsables de l’hospital van reconèixer que hagués calgut reavaluar la malalta al llarg de les hores que va estar a urgències. Es van comprometre, en aquest sentit, a revisar els protocols d’actuació del servei, mentre el Departament de Salut va obrir un expedient informatiu i la família de la víctima va posar el cas en mans d’un advocat.


L’Audiència de Girona ha confirmat el sobreseïment de la causa contra l’exalcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, el qui va ser el seu regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Coll, i dos comandaments de la Policia Local, l’inspector José Luís Sancho i el caporal Francisco Pareja, per l’afer del programa espia que es va instal•lar en els ordinadors de la comissaria. La querella l’havien presentat el sindicat de funcionaris CSIF i sis agents del cos, i imputava als encausats pels presumptes delictes contra la intimitat, per omissió del deure de perseguir delictes, i per encobriment. La resolució, que confirmava la que anteriorment havia dictat un jutjat de primera instància de La Bisbal, considerava que no hi havia invasió de la intimitat i que el programa només es va posar perquè els agents fessin un ús exclusivament professional dels terminals.


Més de 700 persones van votar el dia 6 de desembre a Palamós en una multiconsulta no vinculant organitzada pel CDR Gavarres Mar. Els votants es van pronunciar majoritàriament en contra de la Constitució del 1978, de la monarquia, dels privilegis de l’Església i de la presència de la Guàrdia Civil a Palamós. La majoria també va votar per l’enderrocament del Valle de los Caídos. El 65 per cent dels participants estaven empadronats a Palamós, mentre que la resta provenien de gairebé una cinquantena de municipis d’arreu de Catalunya.


Aquest darrer mes de desembre va morir als 93 anys l’històric militant independentista palamosí, Josep Bou. La seva figura va agafar relleu l’any 1992 perquè va ser un dels activistes empresonats en l’anomenada Operació Garzón. Va ser absolt en el judici que es va fer uns anys després i va veure com el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat les nombroses denúncies de tortures relacionades amb aquell cas. Josep Bou havia estat obrer del suro i un actiu membre del Moviment de Defensa de la Terra i de Catalunya Lliure.


Roda informativa dels responsables mèdics de l'hospital, amb motiu de la mort de la pacient al servei d'urgències.

La seu de la Policia Local de Palamós, al carrer de Josep Joan.

Una imatge de la multiconsulta realitzada a Palamós. (Foto. CDR Gavarres Mar).

Josep Bou en una fotografia d'arxiu. (Foto: NacioDigital).

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...