24/04/2019 Societat - Jordi Rodríguez
Montserrat Capdevila, segona per l'esquerra, besneta de Fàbrega i Pou, en l'acte que es va fer a la sala Noble de l'Ajuntament. (Foto: Ajuntament de P
La família del qui va ser alcalde de Palamós, Josep Fàbrega i Pou, ja té el document que acredita la nul•litat del judici que el va sentenciar a mort. L’Ajuntament li va lliurar ahir en un acte que es va fer a la Sala Noble de la Casa de la Vila. Els familiars de Fàbrega i Pou no havien pogut assistir a l’acte de lliurament de certificacions de reparació jurídica per la repressió franquista, que es va fer el mes passat.
Aquest certificat que expedeix la Generalitat declara il·legals totes les sentències dictades per causes polítiques a Catalunya entre l'abril del 1938 i el desembre del 1978. Ahir al matí, l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, va presidir l'acte de lliurament d'aquest document a la família del qui va ser primera autoritat municipal, Josep Fàbrega i Pou, sotmès a judici sumaríssim i afusellat l'any 1939. El va recollir en nom de la família la seva besneta, Montserrat Capdevila Bonay. Ella es va assabentar que podia rebre la certificació quan, el mes passat i a través dels mitjans de comunicació, va saber de l'acte de reparació a les víctimes del franquisme que es va fer a Palamós. Aquell dia es van lliurar vuit certificats a familiars de palamosins que van ser executats pels franquistes, després de la Guerra Civil. Entre ells hi havia el de Josep Fàbrega i Pou, però la família no va ser a temps de venir. Una mostra de la complexitat de poder contactar amb tots els afectats, 80 anys després d'aquells judicis i execucions. Maria Puig, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Palamós.
I ara el certificat ja és en mans de la família de Josep Fàbrega i Pou. Ell va ser alcalde de Palamós entre els anys 1902 i 1903 i ho va tornar a ser entre el 1931 i el 1932, any en que va ser escollit diputat al Parlament, en representació d'Esquerra Republicana de Catalunya. un cop acabada la Guerra Civil va renunciar a marxar a l'exili i es va quedar a Palamós perquè la seva salut era delicada. El 12 d'agost del 1939, el règim franquista el va afusellar al cementiri de Girona, després de condemnar-lo a mort en un judici sumaríssim. Tenia 71 anys i es va haver de posar davant l'escamot d'execució assegut en una cadira perquè no s'aguantava dret sense ajuda. El mateix dia i en el mateix lloc també van afusellar Dídac Garrell i Tauler, alcalde de Palamós entre el 1934 i el 1936.
Totes les notícies:
06/05/2024 - La CUP voldria municipalitzar el servei de neteja i recollida de residus
El grup de la Candidatura d'Unitat Popular a l'Ajuntament de Palamós creu que municipalitzar el...
06/05/2024 - Reunió presencial sobre la promoció d'habitatge cooperatiu de Sostre Cívic
A les 7 d'aquesta tarda hi ha una nova sessió informativa sobre la promoció d'habitatge que la...
06/05/2024 - 'La Cuina de l'Empordanet' ja té a punt la seva nova guia
'La Cuina de l'Empordanet' ha presentat aquest matí la seva nova guia de restaurants, en un acte...
06/05/2024 - 'Viu Cultura' presenta la sisena Fira del Conte a Palamós
L'Associació Viu Cultura organitzarà aquest dissabte que ve la sisena edició de la Fira del...
06/05/2024 - 42 propostes al festival artístic emergent 'L'Aparador' de Calonge
La primera edició de 'L'Aparador' ja té el seu cartell a punt. Es tracta d'un festival de...
Notícies relacionades:
22/03/2019 - Societat Les famílies de vuit palamosins afusellats pel franquisme reben avui la nul·litat de les sentències
...
28/03/2019 - Societat Palamós seguirà buscant familiars dels represaliats pel franquisme
...
25/03/2019 - Societat Reparació jurídica per a vuit palamosins afusellats pel franquisme
...