El projecte de desdoblament de la carretera entre Palamós i Palafrugell compta ja amb l'oposició clara i inequívoca del municipi de Mont-ras. Palafrugell ho veu també en contra i Palamós hi veu reserves. La Generalitat ha presentat aquest migdia el projecte per convertir l'actual carretera de dos a quatre carrils. El director general de carreteres de la Generalitat, Jordi Follia, ha explicat que és un tram d'uns 7 kilometres amb una inversió que ronda els cinc mil milions de pessetes. En principi d'aquí a una setmana o dues es presentarà públicament el projecte per a les al.legacions. Els 4 alcaldes afectats han conegut avui, al mateix temps que els periodistes, el projecte del govern català. Mont-Ras ha dit que ni parlar-ne perquè el projecte divideix el municipi en dues parts. Palafrugell diu que "no" perquè se li fa una carretera per accedir a les platges pel camí ral i Palamós s´ho mira amb reserva.El director general de Carreteres, Jordi Follia, ha estat el primer en explicar tot el projecte de la Generalitat. Una inversió necessària, explicava Follia, perquè és més que raonable dividir en dues parts cadascun dels carrils, desdoblar una carretera que en hores puntes resulta molt lenta. Follia ha explicat que el canvi beneficiarà tots els sectors de la població i que permetrà que no hi hagi tants problemes a l'hora de comunicar la Costa Brava amb la ciutat. Els grans números de la reforma d'aquesta carretera són que costarà entre 4 mil cinc-cents i cinc mil milions de pessetes. Ara es posarà a informació pública, d'aquí a un parell de setmanes per tal que els Ajuntaments hi facin les al.legacions que creguin oportunes. Si tot va més o menys segons el calendari, la tramitació de la carretera pot durar un any i mig, i es podria començar a construir l'any 2003. Tot el traçat és més o menys igual amb dos carrils més per banda, uns carrils que tindran uns tres metres i mig, dissenyats per córrer a una velocitat de 80 quilòmetres per hora. Una gran línia recta, sense obstacles. NOmés es manté un giratori, el de cala Filomena. Tots els altres que hi ha ara mateix, com el de Madame Zozó o el de CAstell, desapareixen. Es dóna accés a tots els qui tenen finques o accessos per la carretera.
Una dels aspectes importants és el fet de la gran distància entre els 4 mil i els 5 mil milions de pessetes. Aquesta diferència prové de com es resol el tema de Mont-ras. Hi ha tres propostes, dues que són molt semblants, i una tercera que encareix en centenars de milions el projecte, però és la preferida per la Generalitat. Es tracta de fer els quatre carrils enfonsats però a cel obert, i amb una via que els ressegueix en paral.lel en forma de balcó. Per fer-nos una idea, és una solució semblant a l'adoptada per cobrir parcialment parts de les rondes de Barcelona, que queden a cel obert, però parcialment tapades per una nova carretera que en resegueix el perfil i que s'hi superposa.
L'enllaç entre banda i banda del poble es faria a través d'un sistema de ponts i un giratori.
L'alcalde de Mont-ras, Manel Montalbán, ha dit que ni pensar-ho. Ha explicat que el seu municipi es mobilitzaria contra aquesta idea, perquè els divideix MOnt-ras pel mig. Montalban només creu que és bo fer un túnel i passar per sota el poble. Així ho explicava.
Per la seva banda l'alcalde de Palafrugell admet que la carretera s'ha de millorar. No veu bé que es faci una carretera nova pel camí ral que porti els cotxes a l'autovia de CAlella. Suñer fins i tot demana que s'estalvïin els diners de fer aquesta carretera per cobrir amb un túnel la circulació a Mont-ras.
Per la seva banda, a l'alcalde de Palamós no se li plantegen problemes tan greus com als de Mont-ras. Però comenta que també s'ha d'estar a sobre del projecte, perquè hi ha detalls que s'han d'estudiar amb atenció. S'incrementen el nombre de rodones auxiliars, és a dir, rodones que queden fora de la carretera. Desapareix la rodona actual que ara dóna accés a Castell i se'n fan dues a nivell. Per Pallí s'ha de mirar minuciosament.
La resposta dels alcaldes, que coneixien el projecte de la Generalitat al mateix moment que els periodistes, ha estat un autèntic gerro d'aigua freda per un director general que s'havia mostrat molt triomfalista. Després de les declaracions amb la premsa, la Generalitat s'ha quedat en un marge de la sala, els alcaldes en un altre, i al mig quedava el president del consell comarcal, Josep Sala, qui intentava acostar posicions.
Aquesta notícia té més de 25 anys: és del 14 de setembre de 2001. Pot ser que la informació ja no sigui vigent.
