Aquesta notícia té més de 25 anys: és del 14 de setembre de 2001. Pot ser que la informació ja no sigui vigent.
Desdoblament de la carretera entre Palamós i Palafrugell.
Una dels aspectes importants és el fet de la gran distància entre els 4 mil i els 5 mil milions de pessetes. Aquesta diferència prové de com es resol el tema de Mont-ras. Hi ha tres propostes, dues que són molt semblants, i una tercera que encareix en centenars de milions el projecte, però és la preferida per la Generalitat. Es tracta de fer els quatre carrils enfonsats però a cel obert, i amb una via que els ressegueix en paral.lel en forma de balcó. Per fer-nos una idea, és una solució semblant a l'adoptada per cobrir parcialment parts de les rondes de Barcelona, que queden a cel obert, però parcialment tapades per una nova carretera que en resegueix el perfil i que s'hi superposa.
L'enllaç entre banda i banda del poble es faria a través d'un sistema de ponts i un giratori.
L'alcalde de Mont-ras, Manel Montalbán, ha dit que ni pensar-ho. Ha explicat que el seu municipi es mobilitzaria contra aquesta idea, perquè els divideix MOnt-ras pel mig. Montalban només creu que és bo fer un túnel i passar per sota el poble. Així ho explicava.
Per la seva banda l'alcalde de Palafrugell admet que la carretera s'ha de millorar. No veu bé que es faci una carretera nova pel camí ral que porti els cotxes a l'autovia de CAlella. Suñer fins i tot demana que s'estalvïin els diners de fer aquesta carretera per cobrir amb un túnel la circulació a Mont-ras.
Per la seva banda, a l'alcalde de Palamós no se li plantegen problemes tan greus com als de Mont-ras. Però comenta que també s'ha d'estar a sobre del projecte, perquè hi ha detalls que s'han d'estudiar amb atenció. S'incrementen el nombre de rodones auxiliars, és a dir, rodones que queden fora de la carretera. Desapareix la rodona actual que ara dóna accés a Castell i se'n fan dues a nivell. Per Pallí s'ha de mirar minuciosament.
La resposta dels alcaldes, que coneixien el projecte de la Generalitat al mateix moment que els periodistes, ha estat un autèntic gerro d'aigua freda per un director general que s'havia mostrat molt triomfalista. Després de les declaracions amb la premsa, la Generalitat s'ha quedat en un marge de la sala, els alcaldes en un altre, i al mig quedava el president del consell comarcal, Josep Sala, qui intentava acostar posicions.
