En un estiu en què han tornat a ser notícia els sabotatges als abalisaments de protecció del litoral, i en què la franja costanera ha tornat a patir més del compte la pressió turística, SOS Costa Brava ha volgut recordar la lluita que hi va haver, ja fa més de 40 anys, per evitar la construcció d'un port esportiu a la zona de la cala del Crit. Un projecte de promoció privada, anomenat Port de l'Illa, gestat en el tombant de les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat, i que preveia la construcció d'una infraestructura nàutica amb capacitat per a 1.100 amarratges. L'argument dels promotors era que el port ajudaria a treure barques de les platges, que fomentaria el turisme, i que ajudaria a combatre l'atur. Jordi Cruz, responsable de Medi Marí de SOS Costa Brava.
Però el projecte del Port de l'Illa va tenir moviment opositor que es va moure amb rapidesa, i que, en menys d'un mes, va recollir 1.500 firmes contràries a la proposta dels promotors. Malgrat tot, al gener del 1981, el Ple de l'Ajuntament de Mont-ras va aprovar tramitar el projecte del port esportiu. Es van fer dibuixos diferents amb entrades de les embarcacions des del nord o des del sud, però la Generalitat no ho va veure clar i va denegar el permís pel seu impacte ambiental. L'any 1990, l'indret va quedar preservat en ser inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural Castell-Cap Roig. Un triomf dels qui volien la conservació del territori, i que Jordi Cruz, reivindica ara pel llegat històric que suposa.
El port de la cala del Crit no es va arribar a fer, però l'amenaça urbanística pel litoral de la Costa Brava centre no s'acabaria aquí. De fet, de base nàutica se n'acabaria fent una. La de la cala de Sota Pedró, l'actual Marina Palamós, que es va inaugurar al 1992. També en aquells anys començaria la lluita per evitar la urbanització del pla i el paratge de Castell, en què la mobilització popular tornaria a ser clau.
SOS Costa Brava posa en valor la història de protecció del litoral
Al llarg de la història recent, el paisatge de la Costa Brava ha patit agressions que l'han malferit de manera irreversible. Sota el pretext del foment de la indústria turística, l'ocupació, i el progrés econòmic, el litoral gironí s'ha anat omplint d'urbanitzacions i d'infraestructures que, sovint, han malmenat el territori en excés. Les conseqüències d'aquest procés, però, podrien haver estat pitjors si no hagués estat per col·lectius ciutadans que històricament s'han mobilitzat per defensar el territori. La federació d'entitats ecologistes SOS Costa Brava en reivindica la memòria i reclama que es posi en valor la seva contribució.