L’estudi analitza el nou escenari jurídic derivat de la Llei orgànica 1/2025, que transforma els actuals jutjats de pau en Oficines de Justícia al Municipi, i conclou que els jutges de pau continuen desenvolupant funcions rellevants de proximitat i que poden reforçar el seu paper en més àmbits de la justícia de proximitat. En concret, l’informe planteja la possibilitat d’ampliar les funcions dels jutges de pau en conciliació i mediació extrajudicial, augmentar determinades competències jurisdiccionals civils, explorar eventuals noves funcions vinculades a delictes lleus i actuacions preventives de proximitat, així com recuperar la competència per celebrar matrimonis civils, que van perdre ara fa poc més d'un any. El document també apunta que algunes d’aquestes ampliacions possibles podrien impulsar-se des de la Generalitat, sobretot en matèria de selecció, organització i formació dels jutges de pau, mentre que d’altres requeririen reformes legislatives d’àmbit estatal.
Actualment, els jutges de pau tenen competències en matèria de conciliació civil en assumptes de fins a 10.000 euros, així com en actes de conciliació previs a determinades querelles penals per injúries o calúmnies. També poden conèixer judicis verbals civils de petita quantia i desenvolupar actuacions vinculades a processos electorals. L’informe planteja com a possible ampliació incrementar aquest límit econòmic perquè els jutges de pau puguin intervenir en assumptes civils de més quantia que els actuals 10.000 euros. Una de les principals línies que es plantegen és reforçar el paper dels jutges de pau en els mecanismes adequats de solució de controvèrsies, especialment en la conciliació i la mediació extrajudicial. Un pas important perquè moltes qüestions no acabin atapeint encara més els jutjats d'instància, explica el jutge de pau substitut de Palamós, Francesc Leiva.
En aquest sentit, l’informe proposa que els jutges de pau puguin intervenir de manera més activa en conflictes de convivència i desacords quotidians abans que arribin als tribunals, actuant com a figures de proximitat per facilitar acords entre les parts. Per exemple, els conflictes veïnals, les discrepàncies derivades de relacions civils de petita entitat o determinades controvèrsies comunitàries. El jutge de pau titular de Palamós, Enric Marsal, parla de quins són els casos que els arriben amb més freqüència.
L’estudi també planteja que els jutges de pau rebin formació específica en mediació i resolució alternativa de conflictes, i que les Oficines de Justícia al Municipi puguin actuar com a punts de derivació o suport per a aquests procediments extrajudicials. Pel que fa a competències civils i eventuals funcions penals noves, l’informe també apunta que es podria estudiar l’ampliació de les competències dels jutges de pau més enllà dels actuals judicis verbals de petita quantia, especialment en assumptes civils de menor complexitat. També remarca, però, que qualsevol ampliació competencial en aquests àmbits exigiria garantir formació adequada, recursos suficients i una delimitació jurídica clara de les competències. Finalment, entre les línies de futur que planteja l’informe també figura la possibilitat de recuperar per als jutges de pau la competència per celebrar matrimonis civils, una funció que la Llei orgànica 1/2025 va eliminar.
Un informe diu que els jutges de pau poden ampliar competències i recuperar funcions
Un informe de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, que depèn de la Generalitat, diu que els jutges de pau poden ampliar competències en conciliació, mediació i altres procediments. L'estudi planteja ampliar el seu paper en la resolució extrajudicial de conflictes, augmentar determinades competències civils, i també recuperar funcions perdudes, com ara la celebració de matrimonis.