En aquest sentit, els ecologistes en detecten diferències substancials que redueixen la seva capacitat efectiva de protecció. Entre els canvis principals hi ha la desaparició cartogràfica de praderies i petits relictes de posidònia, que deixen de ser visibles i que, per tant, queden exposats a impactes que en comprometen la regeneració. Jordi Cruz, responsable de la Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava, ho ha explicat a Ràdio Palamós.
SOS Costa Brava també denuncia l'eliminació de les anomenades zones d''envolvent'. Una capa fonamental que integrava dins la praderia les clapes i cicatrius derivades de dècades d'impacte de l'activitat humana. Això ampliava de forma prudent el perímetre de protecció, un marge que ara es perd, explica Jordi Cruz.
En un context de crisi climàtica i de pèrdua accelerada de biodiversitat, SOS Costa Brava recorda que la protecció de les fanerògames marines, clau per a la captura de carboni, la biodiversitat i l’estabilitat del litoral, s’hauria de reforçar i no debilitar. Per aquest motiu, l’entitat reclama la revisió immediata de la cartografia FANCAT per recuperar un enfocament basat en el principi de precaució i la realitat ecològica de les praderies. També la reincorporació de les zones d’'envolvent', la inclusió de clapes i relictes com a elements protegits, l’obligatorietat d’ús de la cartografia, l’augment dels recursos de vigilància i control, i un sistema sancionador més àgil i efectiu que incorpori el principi de presumpció de dany.
SOS Costa Brava critica la nova cartografia submarina de la Generalitat
SOS Costa Brava denuncia que la nova cartografia de fanerògames marines que fa la Generalitat, el FANCAT, suposa un retrocés greu en la protecció i regeneració d'aquestes praderies submarines del litoral. La federació d'entitats conservacionistes diu que fins ara la cartografia FANCAT ha estat una eina clau per localitzar aquests ecosistemes vulnerables i prevenir l'impacte del fondeig, però alerta que la darrera actualització que se n'ha fet és incorrecta.