Perfilar totes aquestes qüestions forma part del pacte a què van arribar el desembre passat el govern municipal i Junts per Catalunya, que va facilitar l'aprovació del pressupost de l'Ajuntament palamosí per a aquest 2026. Junts, ara en l'oposició, ha defensat sempre l'opció de l'aparcament soterrat a l'Arbreda. Encara no hi ha terminis ni una proposta en ferm, però l'Ajuntament té damunt la taula la possibilitat tècnica de fer-hi dues plantes subterrànies amb capacitat per a 400 vehicles en total. Amb la perspectiva de mantenir també l'actual estacionament en superfície, com a mínim fins que el municipi no disposi d'alternatives a la zona del pla de Sant Joan. Alternatives que no vindran dels terrenys de l'aparcament actual del carrer de Santiago Bañeras, que són de lloguer, sinó que arribaran a través del desenvolupament urbanístic de la zona, que generarà parcel·les d'aprofitament públic. El regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Palamós, Antoni Bachiller, parla així de les previsions que hi ha a l'Arbreda. Ho deia ahir al programa d'aquesta casa 'Preguntes'.
Bachiller diu que aquesta opció descarta la que fa el principal grup de l'oposició, Som-hi per Palamós i Sant Joan, d'un aparcament amb una estructura alçada.
Dins la primera dècada dels 2000, l'Ajuntament de Palamós, governat aleshores pel PSC amb Teresa Ferrés a l'alcaldia, va impulsar el projecte d'un aparcament soterrat a l'Arbreda, una gran plaça pública a la superfície, i diferents equipaments municipals, entre ells, una seu nova per a l'Ajuntament. La concessió per fer l'estacionament es va arribar a posar a concurs però va quedar desert. La crisi immobiliària i financera que va esclatar a partir del 2008 va acabar d'enterrar el projecte.
Palamós estudia la fórmula per fer un aparcament soterrat de 400 places a l'Arbreda
L'Ajuntament de Palamós estudia quin seria el millor full de ruta per transformar el subsol del camp de futbol antic del carrer Cervantes, en dues plantes soterrades d'aparcament amb capacitat per a unes 400 places. El consistori afirma, a partir d'un estudi, que el projecte és tècnicament viable, i ara vol afinar la fórmula per assegurar-ne el finançament, i també un model de gestió en què l'opinió de l'administració municipal sigui preeminent.