Salta al contingut
Ràdio Palamós
En directe 107.5FM Ara sonaRàdio Palamós en directe - 107.5fm Diumenge, 4 d'octubre de 2026

Hemeroteca

Cerca entre totes les notícies de l'Informatiu per data, tema o paraula. Si escrius diverses paraules, surten les notícies que les contenen totes, encara que no vagin seguides. Per cercar una frase exacta, posa-la entre cometes.

Medi Ambient

Un decret estatal protegirà les praderies marines, però SOS Costa Brava demana més eines

Embarcacions fondejades a la badia del Golfet, en una zona amb alta presència de posidònia. (Foto: SOS Costa Brava).
Embarcacions fondejades a la badia del Golfet, en una zona amb alta presència de posidònia. (Foto: SOS Costa Brava).

SOS Costa Brava veu amb bons ulls el nou decret estatal que vol protegir les plantes fanerògames marines, regulant els fondejos i limitant l'impacte de les embarcacions. Una norma que s'afegeix a les que ja tenen Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, però que la plataforma ecologista del litoral gironí creu que hauria de disposar encara de més eines per garantir el seu compliment.

La federació demana reforçar la vigilància, fer obligatòria la cartografia del fons marí, i aplicar sancions exemplars per garantir la protecció real de les fanerògames marines. Ho ha explicat a Ràdio Palamós, el responsable de la Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava, Jordi Cruz.



SOS Costa Brava proposa que no calguin imatges submarines, ni demostrar el dany efectuat per les embarcacions, sinó que es pugui sancionar directament pel fet de fondejar damunt de zones amb fanerògames. Això, perquè considera que els estudis científics ja han demostrat abastament l'impacte negatiu d'aquesta activitat en les praderies marines. Jordi Cruz destaca, precisament, que el decret estatal nou incidirà en un tema que ja denuncien estiu rere estiu, com és el fondeig indiscriminat d'embarcacions d'esbarjo.



SOS Costa Brava creu que hi ha d'haver un sistema de sancions per protegir els ecosistemes marins, i que els diners que es recaptin s'haurien de destinar a la protecció i recuperació d'uns espais que els ecologistes veuen com una clau en la lluita contra la crisi climàtica. Recorden, en aquest sentit, que la posidònia i altres espècies que formen les praderies submarines són un dels millors embornals de CO2, i un refugi per a milers d'espècies, moltes d'elles d'interès pesquer.