El projecte el va aprovar l'Ajuntament de Palamós a iniciativa de la promotora Bellafosca SL. La promoció privada va assumir la pavimentació de carrers, les xarxes de serveis, l'enllumenat públic, la jardineria i el mobiliari urbà. Tot plegat en una àrea d'actuació delimitada pel camí de Cap de Planes, els carrers de la Roca Negra i del Rec, i que ha inclòs l'obertura de dos carrers interiors nous. Una actuació que, segons el jutjat, requeria d'un projecte d'urbanització i no d'un tràmit com a obra ordinària. L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, del grup d'ERC, defensa, però, l'actuació de l'Ajuntament.
Per aquest motiu, l'Ajuntament de Palamós ha decidit acompanyar la propietat privada en el recurs d'apel·lació a la sentència. Lluís Puig.
Les entitats ecologistes incloses a SOS Costa Brava celebren la sentència, però lamenten que amb les obres ja executades l'espai ha quedat parcialment destruït. Recorden que l'any 2019 ja van presentar més de 1.000 firmes demanant protegir la zona com a parc, però que l'Ajuntament les va ignorar. Les restes de l’antic càmping La Fosca i del seu hotel, el Bellafosca, es van enderrocar el novembre de l'any 2017. L’establiment estava tancat des del 2005. En el seu moment va ser el primer càmping registrat que hi va haver a Espanya i la seva activitat es va allargar més de 50 anys. Els terrenys que ocupaven permeten fer 43 habitatges en dos blocs. Amb entre 2 i 3 habitacions i una superfície a partir dels 60 metres quadrats. A banda, també hi ha 12 parcel·les de 400 metres quadrats en què es poden fer cases unifamiliars de fins a 240 metres.
La justícia diu que la urbanització del Bellafosca no es podia fer com una obra ordinària, però l'Ajuntament ho apel·la
L'Ajuntament de Palamós ha decidit apel·lar la sentència del jutjat del contenciós administratiu de Girona que deixa sense efecte el tràmit de la urbanització dels terrenys on antigament hi havia el càmping La Fosca i l'hotel Bellafosca. A partir d'un recurs presentat per la plataforma SOS Costa Brava, la justícia ha considerat que el que es va tramitar com una obra ordinària, s'havia de fer com a projecte d'urbanització, una figura amb més condicionants urbanístics i ambientals.