Perquè s’entengui, el creixement de parlants és inferior al creixement poblacional. Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, veu en aquesta pèrdua de pes de l’ús social del català, raons d’influència d’una llengua majoritària i amb un estat al darrere, com és el castellà. Però també els mateixos hàbits dels catalanoparlants, en relació als qui no el parlen habitualment.
El català cau en totes les franges d'edat, però especialment entre els 30 i 44 anys, en què només el parla una de cada quatre persones. La franja que baixa més, però, és la dels joves de 15 a 29 anys, que perd sis punts, fins al 29%. La Plataforma per la Llengua es mostra especialment preocupada del poc èxit que té entre el jovent l’ús social del català. I ho atribueix a dos factors que assegura han estat determinants. Mireia Plana.
L’ús social del català està en retrocés i el Govern de la Generalitat, que per primera vegada disposa d’una conselleria específica de política lingüística, ha anunciat 9 milions d’euros d’inversió per fomentar-ne el coneixement i la parla, especialment entre els més joves. Vivim en una societat formada per persones de procedències cada cop més diverses i això dificulta el dia a dia de la llengua autóctona, Els nouvinguts perceben que, posats a aprendre una llengua, els serà més operatiu fer-ho amb el castellà. I els que arriben de llatinoamèrica aquest pas ja el tenen fet. Seria injust però, culpar només la immigració del retrocés del català, perquè els factors són molts.
L'ús social del català continua a la baixa
La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població ha encès, una vegada més, els llums d’alarma. Segons aquest estudi demoscòpic, només un de cada tres catalans té el català com a llengua d’ús habitual, 4 punts per sota de l’últim estudi realitzat, que data del 2018. Hi ha, però, més parlants de català i més persones que el coneixen. L’explicació de la caiguda percentual seria l’elevat volum migratori, que dllueix l’efecte dels que se sumen a la llengua.