Aquestes llambordes, anomenades 'Stolpersteine', són unes plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Günter Demnig, en record de totes les persones deportades pel feixisme alemany. Es col·loquen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat. Palamós es va adherir al projecte per un acord de Ple del gener del 2020, en el marc d'una moció pel Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l'holocaust. En aquell moment, l'Ajuntament tenia identificats 9 veïns que van ser deportats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Es tractava de Llibert Felip, Pere Homs, Joaquim Mas i Martí Noguer, que van morir al camp de Gusen. Jaume Soler, mort al camp de Mauthausen, Lluís Ferrer, que va ser deportat a Buchenwald, i finalment Josep Ballesta, Joan Pagès i Arcadi Sureda, que van ser alliberats. El compromís és que tots ells tinguin un reconeixement a la via pública de Palamós a través del projecte 'Stolpersteine', que va engegar fa 27 anys a Alemanya. Maria Puig, del grup d'ERC, és la regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Palamós.
Les llambordes de memòria són plaques quadrades, de 10 per 10 centímetres, fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades personals de l'homenatjat. Els serveis d'Arxiu i de Patrimoni de l'Ajuntament de Palamós han treballat per saber amb la màxima certesa possible en quins llocs del municipi vivien els palamosins que van ser deportats, i també en la ubicació correcta dels seus centres de treball.
'Stolpersteine' significa 'pedra que fa ensopegar'. És un projecte artístic en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Cada llamborda és única i es fa artesanalment, com a mostra de respecte i d’humanitat, en contrast amb l’extermini industrialitzat dels nazis. A més, el fet de situar-les a terra té un significat especial perquè sempre que algú en vol llegir la inscripció, cal que s’inclini i, per tant, faci una reverència a les víctimes del nazisme. A les 'Stolpersteine' s’hi grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i l’any de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i si, finalment, va ser assassinada o alliberada.
Pendents de les plaques de memòria dels deportats pel nazisme
Ja han passat 5 anys des que, el gener del 2020, el Ple de l'Ajuntament de Palamós es va adherir per unanimitat al projecte de les llambordes en memòria dels deportats catalans als camps de concentració nazis. El municipi va identificar 9 veïns que van passar per aquest tràngol però, a dia d'avui, les seves llambordes encara no s'han posat. L'Ajuntament confia que aquest 2025 ja estiguem més a prop de fer-ho realitat.