Aquest projecte de Llei estatal preveu la creació d’oficines judicials als municipis petits, que substituirien als jutjats de pau. El text haurà de passar ara els tràmits parlamentaris a les cambres espanyoles, on els diferents grups polítics podran presentar-hi esmenes. A Catalunya, a diferència d’altres territoris de l’Estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial. Són òrgans unipersonals amb jurisdicció municipal i se situen en totes aquelles localitats on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de 4 anys. El jutge de pau de Palamós, Enric Marsal, recorda que es tracta d'una figura molt arrelada al país.
En aquest sentit, l’esmena que impulsarà el Govern per blindar els jutges de pau va en la línia de reconèixer els territoris que, per raons de la seva singularitat, tinguin competències estatutàries en aquesta matèria, perquè puguin seguir comptant amb un règim de justícia de pau vinculat a les noves oficines judicials municipals. L’eix principal del model que proposarà el Govern per a Catalunya serà que els jutges de pau esdevinguin els caps d'aquestes oficines, fet que implicaria una major professionalització i una millora en els criteris d’accés. La Generalitat vol que la justícia de pau sigui la porta d’entrada a les eines de conciliació i a altres mètodes de gestió de conflictes a nivell local. La proposta és que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000 euros, i en controvèrsies d'arrel civil i de quantia de fins a 500 euros.
La Generalitat insistirà per preservar la figura del jutge de pau
El Govern de la Generalitat impulsarà una esmena per vincular el manteniment dels jutges de pau a les competències de l'Estatut de Catalunya, amb l'objectiu que es converteixin en els caps de les noves oficines judicials municipals. Aquesta és la reacció de l'executiu català, després que el govern de l'Estat va aprovar la setmana passada el nou projecte de Llei d'eficiència organitzativa de la justícia. Una norma que tant la Generalitat com el col·lectiu de jutges de pau catalans, presents en 898 dels 947 municipis del país, consideren que posa en entredit aquesta figura.