El 16 de març del 2014 una crema de rostolls mal apagada en una finca de Vall-llobrega va revifar amb la tramuntana i va encendre un foc que acabaria cremant 359 hectàrees dels municipis de Palamós i Calonge i Sant Antoni, sobretot, i dels de Vall-llobrega i Forallac, en menor mesura. Era un matí de diumenge i bufava un vent del nord reescalfat, que no figurava en les previsions meteorològiques. El coordinador de l'Agrupació de Defensa Forestal Gavarres Marítima, Gaspar Segués, ho recordava aquesta setmana en declaracions al programa d'aquesta emissora 'Palamós al dia'.
Les zones que va afectar l'incendi i que s'han recuperat millor han estat les d'alzina surera, una espècie molt resistent al foc i amb una alta capacitat de regeneració. En una part important de l'àrea cremada, però, unes 200 hectàrees, hi dominava la presència de diferents espècies de pi. Aquí la regeneració ha estat molt menor perquè calia una acció de neteja i retirada de la fusta cremada, que no es va produir amb la profunditat necessària. L'atomització de la propietat dels terrenys, amb molts petits propietaris, l'orografia del sòl, amb pendents molt pronunciats, i l'escassa rendibilitat van ser un obstacle per a una actuació coordinada i efectiva. Gaspar Segués assegura que, en termes de consciència i prevenció, tampoc hi va haver el punt d'inflexió que ell esperava.
El massís de les Gavarres té una extensió de 35.000 hectàrees de bosc continu, amb una quantitat creixent de biomassa. Periòdicament es netegen franges de seguretat com a mesura preventiva contra uns incendis forestals que, amb el canvi climàtic, s'han convertit en una amenaça permanent durant tot l'any. Per cert, que des d'avui i fins el 15 d’octubre està prohibit fer foc sense autorització en terrenys forestals i en les franges de 500 metres que els envolten.
10 anys de l'incendi forestal de les Gavarres
Demà farà 10 anys de l'incendi que va cremar quasi 360 hectàrees de superfície forestal del massís de les Gavarres. El foc va afectar els termes municipals de Vall-llobrega, Palamós, Calonge i Sant Antoni, i Forallac, i no va ser fins l'endemà al vespre que els bombers no el van donar per controlat definitivament. 10 anys després, la manca de rendibilitat de l'explotació forestal ha estat un obstacle per a una millor regeneració del terreny, i la sequera continua amenaçant el pulmó verd que és aquest massís.