Cal recordar que l'any passat es van presentar els treballs 'Cap als orígens de Palamós i Vila-romà', i 'El procés d’agregació de Sant Joan de Palamós a Palamós', elaborats, respectivament, pel doctor en història Elvis Mallorquí i pel doctor en medi ambient, geògraf i humanista, David Pavón. L'Ajuntament de Palamós va encarregar a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural l'elaboració dels estudis, a petició de l’Associació de Veïns de Sant Joan. El seu objectiu era tenir més informació i fer difusió del procés històric de creació i creixement de les dues localitats, així com de la seva posterior annexió. Amb aquests documents a la mà, l'alcalde de Palamós creu que ara s'ha d'abordar la segona de les tres fases del procés que ha de desembocar en la consulta popular.
Lluís Puig diu també que encara no s'ha definit quin tipus de pregunta basarà la consulta sobre el topònim municipal.
El compromís de tots els grups politics municipals per una consulta popular que defineixi si el terme 'Sant Joan', o una fórmula alternativa, ha d'estar present en el nom del municipi, es va adoptar públicament ara fa 4 anys, en un acte organitzat per l'Associació de Veïns de Sant Joan amb motiu del seu 40è aniversari.
Lluís Puig aposta per la divulgació històrica, abans d'abordar la consulta pel topònim
L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, d'ERC, diferencia una estratègia de tres fases abans d'arribar a la consulta popular sobre el topònim municipal. Una consulta que l'Ajuntament es va comprometre a fer ja fa 4 anys, a petició de l'Associació de Veïns de Sant Joan i perquè el nom del municipi reculli també la realitat històrica d'aquest nucli. Puig recorda que ja es van publicar uns estudis per ajudar, precisament, a definir aquest marc històric, i que ara el repte és donar a conèixer tota aquesta informació.