La convocatòria de la reunió l'ha anunciat Adam Majó, director general de la Generalitat per a la Promoció i la Defensa dels Drets Humans.
Majó també ha fet una crida perquè els municipis no tinguin la temptació d'utilitzar l'empadronament per fer tripijocs polítics.
D'altra banda, entitats socials i professionals compromeses amb la defensa dels drets de les persones immigrades han anunciat que denunciaran els ajuntaments que incompleixin la regulació de l'empadronament. Una pràctica estesa arreu de Catalunya que impedeix a les persones que no són propietàries o llogateres d'un habitatge tenir accés a serveis bàsics com la sanitat i l'educació. Aquestes organitzacions també proposaran mocions als consistoris perquè es comprometin públicament amb les persones en situació d'exclusió residencial. Es tracta de fer complir la Llei d'igualtat de tracte i no discriminació, que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat fa 3 anys. Laia Costa, jurista de la Fundació FICAT.
2 milions de persones estan en situació d'infrahabitatge a Catalunya, segons les entitats socials.
La Generalitat crida els municipis a garantir l'empadronament per a tothom
La Generalitat convocarà una reunió amb els ajuntaments grans i mitjans de Catalunya per unificar els criteris sobre l'empadronament de persones migrants. L'objectiu és que no quedi ningú sense tenir accés a aquest registre oficial. El Govern reacciona així després de les denúncies públiques contra l'actuació de l'Ajuntament de Ripoll, governat per Aliança Catalana, que demora al màxim legal de 3 mesos la resposta a les peticions d'empadronament que li arriben per part dels nouvinguts.