O potser quan es va adonar que, ‘sí, que tocar el piano és difícil, però ja me'n surto’… ‘Vols que et faci uns redobles? Doncs, em poso a la bateria!’. Si hagués de triar, però, l’instrument que més el representa (i que domina amb una fluidesa esparverant) és el baix. Des del 2007, està al comandament dels teclats de l’Orquestra Di-versiones. Des del 2008, forma part del grup de versions Litus al Cub, amb un baix de sis cordes a l’esquena. Toca amb Miquel Abras, Jack O’Diamonds o Paula i ha estat integrant de grups com The Covers Band, Petaca o The Violet Frequency.
Però el jove fan de Lionel Richie no es queda aquí. No només sap tocar música. L’entén. I la sap estructurar. I així neix una nova passió i professió, la de productor. Amb Coco Puig tenen els estudis Japan Records. El primer a Palamós, i el nostre convidat d’avui, a Calonge. Des d’un turonet calongí, parlarem de música i sentirem com es fa. Pas a pas. Capa a capa…
Francesc 'Xeco' de Paula, de Japan Records, a 'Tocats per la tramuntana'
Polivalent és un adjectiu que s’aplica a allò o algú que resulta valuós en diferents situacions i que ofereix moltes prestacions. Tocar de tot, vaja. Aquesta frase no podia ser més exacte tenint en compte que la versatilitat del nostre darrer convidat és, precisament, la facilitat que té per entendre i executar tots els instruments. En Francesc de Paula Muñoz, en Xeco, va veure que potser amb el futbol no era tant polifacètic com quan va agafar per primera vegada una guitarra.