Les darreres excavacions al poblat iber de Castell posen al descobert el seu accés original

Després de més d’una dècada sense intervenir arqueològicament en el poblat ibèric de Castell, al llarg de cinc setmanes el Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós ha desenvolupat una campanya d’excavacions en aquest jaciment. Laia Muntaner és arqueòloga i la directora de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Castell.



Aquest projecte ha estudiat els sistemes d’accés i les portes dels hàbitats ibèrics dels pobles ibers indigets i ilergets, essent el poblat ibèric de Castell un dels casos d’estudi d’aquesta recerca. Gabriel de Prado és el responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret



El Museu d’Arqueologia de Catalunya amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, té previst continuar les investigacions al poblat iber de Castell, en el marc del projecte de recerca arqueològica quadriennal SPAHI. Gabriel de Prado.



Malauradament el jaciment de Castell ha estat objecte de bretolades i expolis en els darrers temps. Per primera vegada s'ha instal·lat senyalització advertint de la prohibició de la utilització de detectors de metalls a l'indret. Un fet molt greu i irreparable, tal i com explica el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret, Gabriel de Prado.



El poblat iber de Castell està ubicat en un promontori que s’endinsa al mar unit a terra ferma per un petit istme. En aquesta petita península, al segle VI a.C., els antics pobladors de la zona van bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia. El poblat va estar ocupat fins entrat el segle primer d.C., quan, sota domini romà, la població es va establir a les planes de l'interior.