Un model que ha de permetre una millor distribució dels beneficis i els perjudicis que genera l'activitat turística i que, actualment, és molt desequilibrat. Hi ha comarques on el turisme representa un percentatge molt petit del Producte Interior Brut, però n'hi ha d'altres on es multiplica. A Catalunya la mitjana se situa al voltant del 13%. I és en aquest escenari on el turisme gastronòmic i, en concret, el vinculat a la cultura del vi pot jugar un paper molt important, amb 12 Denominacions d'Orígen repartides, gairebé, per tot el territori, i un perfil de visitants molt més conscienciats ambientalment, i desestacionalitzats. Un exemple del què s'anomena turisme regeneratiu. Marta Domènech és la directora general de Turisme de la Generalitat.
Per a Domènech hi ha d'haver una nova concepció del turisme en què la vida dels municipis receptors de visitants també estigui en el centre del debat.
El govern espanyol acaba de presentar el nou Pla Turístic Nacional, que aposta per l'enogastronomia com a eina de competitivitat turística internacional. Segons dades de l'executiu central, 2 de cada 10 persones que van visitar l'Estat l'any passat, van participar en activitats gastronòmiques o relacionades amb el vi.
La Generalitat es fixa en el vi com a exemple de turisme regeneratiu
La Generalitat aposta per l'enoturisme com a eina per aconseguir minimitzar l'impacte negatiu que la presència dels visitants genera, cada cop més, en les zones més tensionades i massificades de Catalunya. En aquest sentit, considera que aquesta pot ser una alternativa molt vàlida per avançar cap a un model més sostenible i equilibrat territorialment. Palamós i Calonge i Sant Antoni concentren un total de 5 cellers que formen part de la Denominació d'Origen Empordà.