La meitat de les persones que han mort aquest estiu a les platges de Catalunya ho han fet mentre hi havia el servei de vigilància actiu i amb bandera verda. Se'ls anomena 'ofegats silenciosos'. Persones que sovint es desmaien a l'aigua, malgrat les condicions pel bany són favorables, i que són molt difícils de detectar. Com dèiem, la Costa Brava ha estat la demarcació costanera amb més víctimes mortals amb un 42 per cent del total, 9 persones mortes, mentre a la Costa Daurada n'hi ha hagut 6, el 28 per cent del total. El litoral gironí també és on han onejat més banderes verdes entre el 15 de juny i el 15 de setembre, més de 1.800.
El dispositiu de la campanya de platges s’ha dut a terme des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, on s’ha comptat amb la presència diària d’un representant del Sistema d’Emergències Mèdiques SEM. El dispositiu s’ha fet en coordinació amb la Creu Roja, les diferents empreses de vigilància que han prestat servei a les platges catalanes, els municipis i les seves policies locals, i el voluntariat de Protecció Civil. També amb la resta d’equips d’emergència, com ara Mossos d’Esquadra, Salvament Marítim, Bombers de la Generalitat i la Guàrdia Civil.
La Costa Brava tanca l'estiu amb 9 persones ofegades al mar
4 de cada 10 persones que han mort ofegades aquest estiu passat al litoral català, ho han fet a la Costa Brava. En el conjunt del país han mort un total de 21 persones per aquesta causa, 3 menys en relació a l'any anterior. La gran majoria són homes, de nacionalitat espanyola i de més de 70 anys. Al litoral de Palamós, aquest estiu que acabem de deixar enrere hi ha hagut una única víctima per ofegament. Va ser un home de 42 anys que va morir el 5 de setembre a la zona de Cap de Planes mentre feia snorkel.