En directe107.5FMAra sonaNotícies en Xarxa - Edició migdiaDiumenge, 4 d'octubre de 2026
Hemeroteca
Cerca entre totes les notícies de l'Informatiu per data, tema o paraula. Si escrius diverses paraules, surten les notícies que les contenen totes, encara que no vagin seguides. Per cercar una frase exacta, posa-la entre cometes.
El net de Tomàs Oliu va rebre ahir de mans de l'alcalde el certificat de nul·litat d'una sentència franquista. (Foto. Ajuntament de Palamós).
L'Ajuntament de Palamós va lliurar ahir un nou certificat de nul·litat d'una sentència política emesa durant la dictadura franquista. En aquest cas va a nom de Tomàs Oliu Burget, que va ser empresonat en acabar la Guerra Civil. Aquest certificat s'afegeix als vuit que l'ajuntament palamosí ja va expedir entre els mesos de març i abril d'aquest any.
Tomàs Oliu Burget va néixer a Palamós el 1885 i va treballar en el sector del suro. Després de la Guerra Civil el van detenir i va estar dos anys empresonat a Girona. Quan el van alliberar va tornar a Palamós però, pel seus antecedents com a reclús, ja no va poder tornar a la seva feina. L'any 1948 va marxar a Perpinyà, on ja vivia el seu fill. A França va refer la seva vida i va obtenir la nacionalitat francesa. No va tornar a Palamós fins al 1955, per fer-hi vacances. Oliu va morir a Perpinyà l'any 1974. Ahir, el seu net, Thomas Oliu, resident a França, va venir a Palamós acompanyat de la família, per recollir el certificat que acredita la nul·litat del judici del seu avi. La llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya inclou prop de 170 persones de Palamós que van ser represaliades pels tribunals franquistes. D'aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades. L'Ajuntament fa ara la recerca dels seus descendents, perquè puguin obtenir el certificat de nul·litat. Maria Puig és la primera tinenta d'alcalde municipal.
El mes de març passat, l'Ajuntament de Palamós ja va lliurar una primera tongada de sis certificacions de nul·litat de processos polítics franquistes. A l'abril se'n va afegir una més, la del qui va ser alcalde del municipi i diputat al Parlament de Catalunya, Josep Fàbrega i Pou, afusellat al cementiri de Girona al final de la guerra.
Galetes en aquest web
Fem servir galetes pròpies, necessàries perquè el web funcioni, i, si ho acceptes, galetes de tercers per fer estadístiques anònimes de visites (Google Analytics) i per mostrar continguts externs, com el mapa o els vídeos de YouTube. Pots acceptar-les, rebutjar-les o triar-les. Política de galetes