La realització del referèndum, però, s'havia gestat gairebé un any i mig abans. En un Ple extraordinari convocat pel 19 de gener del 93, es va acordar la celebració de la consulta popular. Va ser una sessió tensa i plena de retrets entre l'equip de govern de Convergència i Unió, que tenia majoria absoluta, i el principal grup de l'oposició, el PSC. Ràdio Palamós ha rescatat del seu arxiu de programes fragments de l'informatiu 'Segona plana', en què queda la sensació que la proposta del referèndum no acontentava ningú. L'aleshores alcalde de Palamós, el convergent Josep Ferrer, raonava així els motius que l'havien portat a prendre la decisió de convocar la consulta.
El PSC era partidari que l'Ajuntament de Palamós requalifiqués Castell de manera immediata com a sòl no urbanitzable. Per això el seu portaveu, Jordi Sistach, es va mostrar molt crític amb Josep Ferrer.
Com ja hem explicat abans, la decisió de fer un referèndum també va descol·locar Salvem Castell. El seu portaveu, Josep Vilanova, ho veia com una oportunitat però també en desconfiava.
El referèndum es va acabar fent el 12 de juny del 94, avui fa 25 anys. El 'no' a la urbanització va ser la primera pedra d'un llarg procés que va acabar amb la protecció del pla i el paratge. Una decisió, la de convocar la consulta, que Josep Ferrer va prendre contra la voluntat de les altes esferes de Convergència i Unió, i que acabaria suposant el principi de la fí de la seva carrera política.
Un 69'81 per cent dels votants va dir 'no' a urbanitzar Castell
Exactament 6.001 persones van dipositar el seu vot en el referèndum de Castell, el dia 12 de juny del 1994. La participació va ser del 56'5 per cent, d'un cens de 10.826 electors. El resultat de la consulta va ser clar: 4.189 vots, el 69'81 per cent, van dir 'no' a la urbanització del pla i el paratge de Castell. Els vots a favor d'urbanitzar van ser 1.576, el 26'25 per cent del total. Hi va haver 215 vots en blanc i 22 nuls.