Els projectes per urbanitzar Castell s'emparaven en el Pla General d'Ordenació Urbana de Palamós aprovat el 1986, suspès pel Tribunal Suprem, i tornat a aprovar en un text refós l'any 1992. Aquell instrument qualificava el pla i el paratge de Castell com a sòl urbanitzable programat i hi permetia fer un total de 389 habitatges. Des del primer moment hi va haver una resposta popular i les regnes les va portar Salvem Castell, un moviment cívic que va fer la seva primera aparició pública a l'abril d'aquell mateix 1992. La seva intenció era lluitar per la preservació d'un dels últims espais verges de la Costa Brava. Una de les primeres iniciatives que va prendre va ser una recollida de firmes amb un triple objectiu: requalificar Castell com a no urbanitzable, incloure'l dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, i fer-ne un pla de gestió. Es van aconseguir 13.124 firmes, la major part de gent de fora de Palamós. Amb aquest aval, Salvem Castell va demanar a l'Ajuntament que iniciés el procés per requalificar la zona. Era el novembre del 92 i, dos mesos després, l'alcalde de Palamós, el convergent Josep Ferrer, convocava un Ple extraordinari en què es va aprovar sotmetre la urbanització o no de Castell a un referèndum. Susi Garcia i Rafael Bonillo, dos dels activistes que van formar part de Salvem Castell, admeten ara que la decisió els va sorprendre.
Tal dia com avui de fa 25 anys, i coincidint amb unes eleccions europees, Palamós va votar responent a la pregunta 'Vol que Castell, paratge i plana, sigui urbanitzable?'. Van votar unes 6.000 persones i quasi el setanta per cent van dir 'no', és a dir, van apostar per preservar Castell.
Si algú pensa que amb això ja estava tot fet, va ben equivocat. Per bé que l'Ajuntament de Palamós va posar tot seguit el fil a l'agulla per requalificar els terrenys, la Generalitat no semblava estar per la feina. El que va desbloquejar realment la protecció de Castell va ser el front judicial. La participació de Depana, donant suport jurídic a Salvem Castell, va ser decisiva, com recorden Rafael Bonillo i Susi Garcia.
Al 1995, quasi un any després del referèndum, va arribar la primera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya favorable a la preservació de Castell, que aniria seguida d'una segona, al setembre del 96. Hi va haver recursos i, finalment, la resolució definitiva del Suprem l'any 2001, ratificant les resolucions anteriors. Enmig de tot plegat, la Generalitat va començar el procés de compra dels terrenys de Castell. En dues etapes es van adquirir el paratge i la plana, amb una despesa de gairebé 26'5 milions d'euros de diner públic i que els contribuents encara estem pagant. Segons Rafael Bonillo i Susi Garcia, no calia haver gastat tant.
Al febrer del 2001, la Generalitat va aprovar la requalificació de Castell com a sòl no urbanitzable, i dos anys després va incloure els terrenys al PEIN. Castell estava salvat. Susi Garcia ho veu ara així, amb l'ajuda que dona la perspectiva del temps transcorregut.
Salvem Castell va ser un punt d'inflexió en els moviments conservacionistes d'arreu del país. Vistes les lluites que encara hi ha en marxa per preservar una Costa Brava ja molt malmesa per l'urbanisme, sembla que, malgrat tot, no n'hem après prou.
25 anys del referèndum que va ajudar a salvar Castell
Avui fa 25 anys que la població de Palamós va votar majoritàriament en referèndum que el pla i el paratge de Castell s’havien de protegir, i que calia requalificar-los com a no urbanitzables. La consulta popular va ser la solució que va proposar l’aleshores alcalde de Palamós, Josep Ferrer, davant la pressió ciutadana que va liderar la plataforma Salvem Castell, en contra de la proposta d’urbanització presentada per dues promotores privades. Quasi el 70 per cent dels votants va dir ‘no’ a urbanitzar Castell, però la protecció definitiva no arribaria fins gairebé deu anys després.
