A final de l'any passat, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. Aquesta nova norma substituïa la part de la Llei 24/2015, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Entre els seus objectius hi ha recuperar l'expropiació de pisos buits per destinar-los al lloguer social i el reallotjament forçós de les famílies afectades que no poden pagar la hipoteca o el lloguer, sempre que no puguin accedir a un altre habitatge. En els primers mesos d'aplicació de la Llei, això ja ha donat resultats, segons Carles Sala, secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat.
Un dels problemes que tenen molts municipis de Catalunya és el de les ocupacions de pisos buits, amb la presència de trames mafioses que trafiquen amb les claus d'aquests habitatges. Carles Sala diu que una major capacitat normativa per part de la Generalitat revertiria la inacció que hi ha ara.
El 2015 hi va haver a Catalunya 15 mil desnonaments per via judicial, mentre l'any passat, i segons l'Institut d'Estadística, hi havia 200 mil llars amb tots els seus membres a l'atur.
La Generalitat vol més capacitat normativa per lluitar contra l'emergència habitacional
En els primers mesos de vigència, la Llei per donar resposta als casos d'emergència habitacional a Catalunya ha evitat que unes 300 famílies acabin al carrer per un procés de desnonament. La Generalitat demana a l’Estat que no impugni aquest instrument davant el Tribunal Constitucional i reclama més capacitat de legislar en aquesta matèria, també per evitar els casos de màfies que faciliten l’ocupació irregular de pisos.