L'estudi, que s'ha elaborat amb el suport de la Diputació de Girona, analitza l'evolució de l'habitatge i la relació amb el jovent de Calonge entre els anys 2001 i 2015. Durant la crisi econòmica l'atur ha castigat els joves i ha penalitzat les seves opcions d'accés a un habitatge. Tot plegat es tradueix en què, en aquest període, el jovent de Calonge i Sant Antoni ha passat de representar gairebé un 20 per cent de la població, a ser-ne només el 14 per cent. La crisi econòmica els ha fet fugir d'un mercat laboral molt estacionalitzat, buscant oportunitats en altres llocs i, de retruc, un accés més fàcil a un habitatge. Els municipis turístics tenen la complexitat afegida que els propietaris de vivendes prioritzen llogar-les en aquest mercat perquè econòmicament els rendeix més. Calonge i Sant Antoni tenen un important parc de vivenda buida, propietat de bancs i de particulars, que podria anar a lloguer assequible. L'objectiu de l'Ajuntament és potenciar aquesta solució, com explica el regidor de Promoció Econòmica, Arturo Prades.
L'estudi sobre jovent i habitatge a Calonge recomana també aprofundir en models alternatius i complementaris com les cooperatives, la masoveria urbana o la copropietat. Models que posen entrebancs a l'especulació immobiliària, prestigien el lloguer social i redueixen el cost de l'accés a l'habitatge. Alternatives que depenen del perfil dels joves demandants de vivenda i que exclouen els perfils que actualment ocupen il·legalment vivendes al municipi. Arturo Prades.
La regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Calonge estima que ara mateix hi ha unes 90 vivendes ocupades al municipi.
Calonge vol potenciar el lloguer social per retenir el jovent
Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Calonge recomana potenciar el lloguer social per facilitar l’accés dels joves a un habitatge. El pes del jovent en la població del municipi ha baixat d’un 6 per cent en els darrers 15 anys, en part per la dificultat de trobar vivenda assequible. L’estudi també proposa aprofundir en models alternatius com les cooperatives, la masoveria urbana o la copropietat.