La poca predisposició de les entitats bancàries a cedir pisos buits per a lloguer social va portar l'Ajuntament a aprovar, abans de l'estiu, una moció que demana obligar aquests grans propietaris a actuar en aquest sentit. La proposta s'emparava en la Llei del Parlament de Catalunya de mesures per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica, que el govern del Partit Popular va recórrer al Tribunal Constitucional, que la va acabar deixant en suspens. Segons la darrera actualització feta per l'Agència Catalana de l'Habitatge, a Palamós hi ha 150 pisos buits. Malgrat és un registre que canvia constantment, la Generalitat admet que almenys 31 d'aquests pisos estan ocupats il·legalment. El regidor d'Urbanisme, Jordi Pallí, es queixa que s'ha acabat acceptant aquestes ocupacions com una solució a precari per resoldre el problema d'accés a la vivenda en casos de famílies sense recursos. Pallí denuncia que hi ha trames mafioses que en fan negoci.
El recurs al Constitucional de la Llei 24/2015 va complicar, i molt, l'objectiu de l'Ajuntament de forçar grans tenidors i bancs a cedir pisos buits per tenir una borsa d'habitatges de lloguer social. El regidor Jordi Pallí reclama solucions i quantifica les necessitats que té Palamós en aquesta matèria.
Jordi Pallí diu que potser no haurien de ser els ajuntaments, sinó les administracions supramunicipals les que facin pressió per donar un ús social al parc d'habitatge buit, sovint immobilitzat per interessos especulatius.
L'Ajuntament denuncia que hi ha màfies que comercien amb els pisos buits
Palamós té 150 pisos buits, segons la darrera actualització del registre de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D’aquests, segons les mateixes dades, 31 estan ocupats il•legalment. L’Ajuntament denuncia que hi ha màfies que fan negoci amb les claus d’aquests habitatges. El municipi reclama un marc legal que faciliti que els pisos buits, propietat de bancs i grans tenidors, puguin anar al mercat de lloguer social.