Aquest pla, però, no va ser una realitat fins a 2013. Des que van començar les gestions amb el món científic i amb les administracions al 2006, van passar set anys de treball per aconseguir uns protocols que garantissin la supervivència de la gamba com a recurs i, de retruc, la del mateix sector pesquer. El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Francesc Benaiges recorda com va començar tot.
El pla de gestió de la gamba de Palamós ha comportat la reducció de la flota pesquera i una limitació de la potència dels seus motors. Es fan menys passades pels caladors, es fa servir una malla més ampla per deixar lliures els exemplars més petits i, darrerament, s'han triat uns models de portes d'arrossegament amb menys impacte sobre el medi marí. La mesura més important del pla, però, és la veda. La flota de la gamba s'atura dos mesos anuals. Abans del pla de gestió, però, l'any 2009 va arribar la marca de garantia Gamba de Palamós, en col·laboració amb l'Ajuntament. Pla de gestió i marca de garantia van estretament lligats, explica la cap de Llotja de la Confraria de Palamós, Cristina Mañas.
La marca de garantia estableix una sèrie de protocols que garanteixen l'origen de la gamba de Palamós, i que el producte arribi al consumidor en les condicions òptimes de conservació.
Deu anys treballant per una pesca més sostenible
L'any 2006, ara en fa deu, va marcar un punt d'inflexió en l'actitud dels pescadors de Palamós cap a la seva feina. La constatació que les captures de gamba eren cada cop menors i de talla més petita els va fer adonar que calia fer alguna cosa per garantir aquest recurs de cara al futur. En l'itinerari d'aquesta dècada cal destacar com a moments clau la creació de la marca de garantia Gamba de Palamós i la redacció del pla de gestió de la gamba.