El projecte no és nou, de fet. L'any 1999 una delegació de la Confraria de Pescadors de Palamós ja va viatjar a Islàndia per veure el funcionament d'unes portes d'arrossegament de disseny hidrodinàmic, amb menor impacte sobre el fons. Les portes tenen la funció de proporcionar l'obertura horitzontal a la boca de la xarxa. Poden arribar a pesar fins a 1.200 quilos i causen en el fons marí un efecte similar al llaurat d'un camp de conreu intensiu. Això empobreix la qualitat d'aquest substrat, fa que la fauna no hi trobi aliment i que, finalment, hi hagi menys peix. La Confraria de Palamós va començar les proves l'hivern de l'any passat. Se n'han provat fins a cinc tipus diferents i se n'ha triat una que té un impacte molt baix perquè no toca el fons marí. Francesc Benaiges, patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós.
En el termini d'un any, les 16 barques palamosines que es dediquen a la pesca de la gamba hauran d'implantar aquest tipus de porta d'arrossegament. Els armadors hauran de demanar ajuda econòmica a la Unió Europea perquè la inversió es important. Francesc Benaiges.
Les noves portes d'arrossegament s'han provat específicament a l'anomenat canyó de Palamós, el rec submarí on hi ha els caladors de gamba. Es tracta d'una vall submarina de 50 quilòmetres de llarg i una cota màxima de 2.000 metres de profunditat. La major abundància de gamba, però, se sol localitzar en profunditats d'uns 700 metres.
Les barques de la gamba duran unes portes d'arrossegament que no toquen el fons
Totes les barques de Palamós que pesquen gamba portaran d’aquí a un any unes portes d’arrossegament que no toquen el fons marí. Les noves portes no tenen l’impacte ambiental de les que s’utilitzaven fins ara i ajudaran a que l’activitat pesquera sigui més sostenible. Cada embarcació, però, haurà de fer front a una inversió d’uns 40 mil euros. Per aquest motiu demanaran ajuda econòmica a la Unió Europea.