Els pescadors de Palamós i els investigadors del CSIC treballen des de començament d'any en trobar un sistema de portes d’arrossegament que sigui menys agressiu amb el medi marí. Es van posar unes sondes de profunditat per estudiar els efectes d'aquest tipus de pesca, fent proves experimentals amb diferents models de porta. Ara ja hi ha informació per començar a prendre decisions. Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós.
Les portes són l'element que permet enfonsar l'art de pesca i mantenir oberta la boca de la xarxa d'arrossegament. La gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós no sap encara quan començaran a aplicar els resultats de les proves, però avança que algunes decisions han de ser a curt termini.
Actualment, les portes d'arrossegament poden arribar a pesar fins a 1.200 quilos i causen en el fons marí un efecte similar al llaurat d'un camp de conreu intensiu. Això empobreix la qualitat d'aquest substrat, fa que la fauna no hi trobi aliment i que, finalment, hi hagi menys peix.
Aquesta notícia té més de 10 anys: és del 18 de desembre de 2015. Pot ser que la informació ja no sigui vigent.
Els pescadors perfilen quines són les portes d'arrossegament més adequades
La Confraria de Pescadors de Palamós ja sap quines són les portes d’arrossegament més adequades per a aquest tipus de pesca, després de les proves que va començar aviat farà un any. Les que tenen menys pes i les que no arriben al fons són, lògicament, les que tenen menys impacte ambiental. La Confraria admet que hi ha canvis que ja s’han de fer a curt termini, i que hi ha aspectes que necessiten un procés d’estudi més llarg.
