Els símbols franquistes perviuen a Palamós 40 anys després de la mort del dictador
Han passat 40 anys des de la mort del dictador Francisco Franco i la simbologia franquista encara perviu a Palamós. L’escut de la caserna de la Guàrdia Civil, les plaques d'alguns carrers de les Cases Noves o dels antics edificis de protecció oficial en són uns exemples. Diverses veus de la societat civil i política palamosina insisteixen des de fa anys en eliminar tots els símbols predemocràtics de la vila.
Cal dir també que s'han fet passos a Palamós per eliminar símbols o vestigis de la dictadura franquista. Per exemple, el canvi de l'escola La Vila, que durant molts anys va portar el nom de Joaquín Ruíz Giménez. Potser un dels personatges més aperturistes del règim, però en tot cas, ministre d'Educació durant el franquisme. Recentment, l'Ajuntament també ha iniciat els tràmits per canviar el nom del carrer de Remigi Rubau i Morató, situat al barri de les Cases Noves. El carrer porta el nom d'un antic membre de Falange. Una iniciativa del grup municipal de la CUP. Joan Bohigas n'és el portaveu a l'Ajuntament.
Hi ha altres exemples d'actuacions per eliminar vestigis de caire feixista o de règims polítics predemocràtics. Fa tres anys, Palamós va retirar el títol de Fill Adoptiu de la vila al dictador Miguel Primo de Rivera i a tres generals més. Al 2013, l'Ajuntament va donar suport a la querella contra els crims del franquisme que ERC havia formulat davant la justícia argentina. Una acció que condemna els processos que van acabar amb els afusellaments del president de la Generalitat, Lluís Companys, i d'alcaldes i diputats d'Esquerra. Entre ells, els palamosins Josep Fàbrega i Dídac Garrell. Aquesta mateixa setmana, el Ple ha aprovat reclamar l'anul·lació del judici al President Companys en un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista. Maria Puig, regidora d'ERC i segona tinent d'alcalde de Palamós.
I és que, malauradament, tot i haver passat 40 anys de la mort de Franco hi ha coses que no s'obliden. Diuen que oblidar els episodis més desgraciats de la història és deixar una porta oberta a que tornin a succeir en el futur. Per aquest motiu, les víctimes de la cruel repressió que el franquisme va desencadenar a partir de la seva victòria en la Guerra Civil Espanyola demanen no només que no se les oblidi sinó que se les consideri com a tals i que, per tant, se les repari moralment. Potser seria, doncs, un bon moment per recordar que aquest règim democràtic i de llibertats que tenim des de fa més de trenta anys va ser el que van defensar tants ciutadans i ciutadanes que reposen anònimament en foses comunes. Els hereus polítics dels qui els van condemnar demanen passar pàgina. Demanen un oblit indigne per a aquells qui mereixen, ara més que mai, un just reconeixement a la seva lluita. Un petit pas seria eliminar d'una vegada per totes els símbols que els recorden aquell règim fosc, autoritari i repressor. Esperem que no hagin de passar 40 anys més.