L'incendi de les Gavarres es va declarar el 16 de març de l'any passat, a causa d'una crema de rostolls mal apagada que la tramuntana va revifar. Van cremar 359 hectàrees forestals de l'espai protegit, repartides entre els municipis de Palamós, Calonge i, en menor mesura, Vall-llobrega i Forallac. Ha passat un any i la negror de la cendra ha donat pas a un aspecte més verd, amb el rebrot de matolls i arbres. Això, però, no vol dir que s'hagin resolt totes les conseqüències que comporta un incendi d'aquest tipus. El Consorci de les Gavarres calcula que encara hi ha un 40 per cent de la superfície cremada on hi ha fusta morta que no s'ha tret. Els motius són diversos: molts petits propietaris que no han unit esforços, falta de subvencions per a la neteja i un tipus de terreny poc valorat per la baixa qualitat del sòl o pel fort pendent del terreny. Oriol Armet és el gerent del Consorci.
Hi ha un altre 40 per cent de terreny que correspon a suredes que es van regenerant poc a poc. El 20 per cent restant són finques més grans que tenen un pla d'actuació forestal. Aquests casos, però, són minoria, explica Oriol Armet.
El foc de les Gavarres sí ha permès conscienciar de la necessitat d'invertir en la prevenció dels incendis forestals. En aquest sentit, s'han trobat diners per a fer franges de seguretat en zones com Monells, Sant Martí Vell o el coll de la Ganga. Per primera vegada, a més, es treballa en un projecte per netejar marges de carreteres que travessen el massís. El primer que s'ha abordat és el de la carretera d'Els Àngels.
Cal netejar boscos cremats, un any després del foc de les Gavarres.
Un any després de l’incendi que va cremar 360 hectàrees del massís de les Gavarres, el color verd de la vegetació ha anat rebrotant. Encara hi ha, però, problemes. No s’ha invertit en la recuperació de la zona cremada i, un 40 per cent de la superfície afectada pel foc, encara està plena de fusta morta. L’incendi, almenys, ha servit per a mobilitzar diner públic per a feines de prevenció en diferents punts del massís.