Com ja ha passat en les mobilitzacions dels últims Onze de Setembre, la d'ahir també va ser molt transversal. Es va poder veure participar diferents generacions d'una mateixa família, pares, fills i néts. No hi va haver recança, tampoc per fer un bon grapat de quilòmetres. És el cas de Jordi Caixàs un palamosí que viu a Escòcia però que ha tornat a casa per a votar.
Recordem que també estaven convidats a participar els ciutadans d'origen estranger, tant comunitaris com de països tercers. Maud Darrac és francesa però viu a Palamós i ahir va anar a votar.
Aquest altre votant que escoltareu ara, i que no es va voler identificar, viu a Palamós i és gallec d'origen. No sap si Catalunya hauria de ser o no independent, però sí té clar que els catalans han de poder decidir a les urnes.
Com ja s'havia anunciat, a Palamós va funcionar un dispositiu de voluntaris que es va encarregar de traslladar al punt de participació totes les persones que tenien algun tipus de dificultat per a fer el desplaçament.
Barreja d'emoció, il·lusió i afany reivindicatiu entre els votants.
No hi ha dubte que els grans protagonistes de la mobilització d'ahir van ser els ciutadans i les ciutadanes d'aquest país. A Palamós, com a tants altres municipis de Catalunya, la resposta va ser multitudinària i, sobretot, cívica. Gent del país, ciutadans estrangers i altres que tornaven a casa expressament per a votar, es van barrejar amb l'únic objectiu de demanar que es pugui participar en una consulta reconeguda i amb plenes garanties.