Cada ciutadà del Baix Empordà té assignats 700 euros anuals per a la sanitat pública. La mitjana catalana és de gairebé 970. Des del patronat que gestiona l'hospital i des del mateix Consell d'Alcaldes de la comarca s'ha denunciat sovint aquesta situació, agreujada per l'estacionalitat de la població, que creix exponencialment a l'estiu. La doctora Montserrat Tura és l'adjunta a la direcció assistencial de l'hospital de Palamós. Ella explica que darrere aquestes xifres hi ha una dinàmica perversa que penalitza la gestió eficient que, segons diu, s'ha fet des de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.
Tura denuncia també que, quan la Generalitat fixa els diners del concert econòmic de l'hospital de Palamós, ho fa amb criteris molt generals i sense tenir en compte les peculiaritats de la població del Baix Empordà.
A banda del menor finançament per càpita dels serveis públics de salut al Baix Empordà, també cal afegir l'impacte en la qualitat assistencial de noves mesures d'ajust. Entre elles hi ha la reordenació del personal del transport sanitari urgent a Catalunya, que suprimeix la figura del metge de la unitat medicalitzada del SEM a Palamós. Aquesta queda dotada només amb personal d'infermeria i amb un tècnic conductor.
Tura denuncia que la sanitat pública del Baix Empordà rep menys diners perquè és més eficient.
L’adjunta a la direcció assistencial de l’hospital de Palamós, Montserrat Tura, admet que l’eficiència en la gestió de la sanitat pública al Baix Empordà, és una de les causes que tingui menys finançament que la mitjana catalana. Tura destaca que és un contrasentit demostrar que es pot fer més amb menys i que això no es premiï sinó que es penalitzi. El finançament dels serveis públics de salut al Baix Empordà està gairebé un trenta per cent per sota de la mitjana del país.