La pesca d'arrossegament modifica el relleu dels fons marins.

La pesca d’arrossegament intensiva ha modificat significativament el relleu del fons marí en els últims quaranta anys. Així ho diu un estudi de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Ciències del Mar, realitzat en al canyó de La Fonera o de Palamós. Els resultats revelen que les arts d’arrossegament llauren el fons marí i simplifiquen les seves formes naturals. El treball s'ha centrat en l'impacte de l'activitat pesquera en en l'anomenat talús continental superior, a unes profunditats d'entre 200 i 900 metres. El camp d'estudi s'ha situat a la Costa Brava, concretament al canyó submarí de La Fonera, conegut també com canyó de Palamós. Les proves científiques han permès constatar que els principals canvis en el relleu submarí s'han produït a les zona d'activitat de la flota d'arrossegament. Per contra, els sectors no freqüentats per la flota, conserven el seu relleu natural, amb una major riquesa topogràfica. Uns efectes que no són nous. Es van començar a generar fa uns 70 anys i s'han accentuat en les darreres quatre dècades, quan l'activitat pesquera ja es va industrialitzar. Pere Puig, de l'Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d'Investigacions Científiques, és l'autor principal d'aquest estudi. En declaracions a Ràdio Palamós, assegura que l'impacte dels arts d'arrossegament als fons marins és similar al de l'acció de llaurat d'un terreny agrícola.
CITA PERE PUIG 1
El desgast topogràfic dels fons marins no ha de tenir necessàriament conseqüències dolentes per als ecosistemes. Segons Pere Puig, moltes de les espècies pesqueres que hi viuen no es veuen afectades de manera crítica, se segueixen reproduint i es poden pescar d'una manera sostenible.
CITA PERE PUIG 2
L'investigador de l'Institut de Ciències del Mar precisa, però, que la pesca d'arrossegament s'hauria de mantenir en els seus actuals caladors i no ampliar-se a altres llocs que no estan impactats.