El nucli de Sant Joan commemora els 70 anys de la seva fusió amb el municipi de Palamós. La fusió va partir d’un interès mutu dels dos municipis, lligat sobretot a les infraestructures, però Sant Joan va trigar més temps a veure’n els beneficis. 70 anys després, el sentiment identitari de la gent de Sant Joan amb el seu poble encara és molt fort. La festa major del nucli, aquest cap de setmana, dedica un acte a parlar de què va suposar la fusió amb Palamós.El 10 d'abril de 1942, el Boletín Oficial del Estado va publicar l'ordre que aprovava la fusió dels ajuntaments de Palamós i Sant Joan, sota el nom únic del primer d'ells. Era el punt d'inflexió a una llarga història de greuges i rivalitats que els havia enfrontat pràcticament des del mateix dia de la fundació de la vila reial de Palamós. La fusió, però, arribava determinada per unes necessitats clares de tots dos municipis. Palamós, d'una banda, tenia un territori molt petit i necessitava espai per créixer. De l'altra, els palamosins patien freqüents episodis d'inundacions a causa dels desbordaments de la riera Aubi. Aquest curs fluvial corria íntegrament per territori de Sant Joan. Per la seva banda, Sant Joan esperava que la fusió li permetés aconseguir infraestructures bàsiques que encara no tenia, com ara les xarxes de clavegueram o d'aigua corrent. L'historiador palamosí Pere Trijueque, coincideix en que, a priori, tant Palamós com Sant Joan estaven interessats a fusionar-se.
En el tema de l'aigua corrent, Sant Joan va aconseguir que, aprofitant que la xarxa passava pel seu territori, se li instal·lessin dues fonts públiques. Un cop formalitzada la fusió, però, els seus beneficis no van ser uniformes. Pere Trijueque.
Hi va haver situacions paradoxals. Per exemple, Sant Joan quedava fora dels beneficis del programa de Regiones Devastadas y Reparaciones, que el govern franquista va posar en marxa després de la guerra. Curiosament, però, equipaments emparats en aquest programa, com ara la caserna de la Guàrdia Civil o les cases dels mestres, es van fer a Sant Joan. Sigui com sigui, l'historiador Pere Trijueque considera que els greuges entre Palamós i Sant Joan no s'han acabat de superar mai. D'aquí es desprèn el fort sentiment identitari que mantenen els habitants d'aquest nucli.
La commemoració del setantè aniversari de la fusió entre Palamós i Sant Joan tindrà cabuda en el programa de la festa major de Sant Joan, que se celebra aquest cap de setmana. Dissabte, a les set de la tarda, hi haurà una xerrada col·loqui en que diversos veïns recordaran com era la vida quan Sant Joan encara era un municipi autònom. L'acte es complementarà amb una mostra de fotografies antigues de la vida al poble, la majoria d'elles extretes de l'arxiu personal de Joaquim Juanals.
Aquesta notícia té més de 14 anys: és del 2 d'agost de 2012. Pot ser que la informació ja no sigui vigent.
70 aniversari de la fusió de Palamós i Sant Joan.
