Dos molins de Palamós entre els deu nous BCIN de les Gavarres.

La Generalitat ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional una desena d’immobles històrics de l’Espai d’Interès Natural del Massís de les Gavarres. Entre ells n’hi ha dos que estan dins el terme municipal de Palamós. Es tracta del molí del Mas Xifra de Vall i del molí de Canyadell. L’objectiu és protegir uns elements amb valors arquitectònics, etnològics, històrics i ambientals, i que formen part de la història i la cultura de Catalunya.Les primeres referències d'aquests elements ens traslladen al Capbreu de la Mitra de Girona, l'any 1315. Aquest era una mena de registre on figuraven totes les propietats del castell de Vila-romà. Allà s'hi documenten ja els dos molins que ara han estat protegits per la Generalitat. Tant el Mas Xifra de Vall com el de Canyadell estan fora de l'àmbit estricte de la vall de Bell-lloc, que queda delimitada pel castell, per dalt, i pel Mas Antoniet, per la banda de baix. El de Mas Xifra es pensava que era el molí del Mas Antoniet, però s'ha demostrat que això no era cert. El molí disposava d'una resclosa amb comporta per conduir l'aigua fins a una bassa. En el cas del molí de Canyadell, el funcionament és molt més simple, amb una tècnica de primigènia. Aquests molins donaven servei als diferents masos que hi havia a la zona. Ho ha explicat l'historiador palamosí, Pere Trijueque, que ha investigat força els orígens d'aquests béns patrimonials.

Trijueque valora molt positivament que els molins siguin ara Bé Cultural d'Interès Nacional. Demana, però, que hi hagi una protecció efectiva i que no es quedi només en una cosa escrita en un paper.

A banda dels molins del Mas Xifra de Vall i del Canyadell, la Generalitat ha protegit vuit elements més situats al massís de les Gavarres. Hi ha, per exemple, els pous de glaç de la Font d'en Salomó, a La Bisbal, la rajoleria de Can Frigola, a Forallac, o la mina del Niño Jesús, a Celrà, entre d'altres.