Conviure amb la COVID. Testimonis personals d'un any pandèmic
Ara que s'ha complert un any del primer cas positiu de COVID-19 al Baix Empordà i del primer pacient ingressat a l'hospital de Palamós, volem donar veu a persones que han patit la malaltia perquè ens expliquin la seva experiència. El testimoni d'avui té una doble vessant. Perquè, per una banda, es va infectar de coronavirus aviat farà un any i, per l'altra, conviu diàriament amb el virus per fer front a la pandèmia com a treballadora en l'àmbit sanitari.
La primera sensació que va experimentar la Jennifer un cop confirmat el seu positiu de coronavirus va ser de por. Por d'haver contagiat algú del seu entorn més proper. De seguida es va aïllar a casa, en una estança a part i separada de la seva parella i dels seus pares, que també compartien l'immoble. Això va durar un mes, amb la càrrega psicològica, emocional i logística que suposa.
A nivell professional, aquest any també marca un abans i un després per a la Jennifer Monge, com per a tot el personal sanitari. Al principi, ajustant-se a la nova realitat i als nous protocols de feina i convivint amb la reorganització dels espais d'atenció i hospitalització, en un veritable esforç logístic. Monge destaca, sobretot, la part emocional del tracte amb els pacients.
Ara mateix, Jennifer Monge treballa, sobretot, a la Unitat de Diàlisi de l'hospital de Palamós. Com a professional de la salut, ja està vacunada.
