Amb el coronavirus vam veure com els ajuntaments havien de fer mans i mànigues per regular l'accés a les platges, per exemple. En molts llocs, i ja fora de la pandèmia, hem vist com ha calgut controlar el pas dels turistes a determinats espais naturals, per evitar-ne la sobresaturació. Aquí, sense anar més lluny, cada any es regula l'accés motoritzat a Castell-Cap Roig i a s'Alguer, per prevenir el risc d'incendi forestal i minimitzar l'impacte en el medi. La massificació del turisme pot provocar fenòmens com la gentrificació, amb la impossibilitat de tenir accés a habitatges en què la propietat cau en la temptació fàcil del diner provinent del lloguer turístic. Un seguit de factors que, si no se'ls posa límit, poden acabar afectant molt seriosament la vida del territori. Per això el professor de Geografia i Turisme de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Russo, reclama mantenir les comunitats socials, preservant-les del risc d'un creixement turístic desmesurat.
Russo creu que els ajuntaments hi tenen molt a dir. També per garantir una feina i un habitatge dignes als seus veïns, en contextos on el turisme tingui molt pes.
Un altre debat que hauran d'afrontar els municipis en un futur proper, segons els especialistes, és el de l'ampliació o no de determinades infraestructures, com és el cas dels ports o els aeroports.
Els experts alerten de la necessitat d'un model turistic sostenible
L'activitat turística no pot créixer a qualsevol preu i sense límit, amb l'únic objectiu del benefici econòmic. El turisme ha patit de valent en els últims anys a causa de la pandèmia de la COVID-19 i, en molts casos, s'ha vist obligat a reformular-se. Malgrat la represa de l'activitat ha estat ràpida i les xifres ja tornen a estar en valors similars a les del 2019, el model de gestió va canviant. A més, i ara que estem en plena campanya de les eleccions municipals, l'administració local també té marge per dir-hi la seva.