L'afició per a aquest tipus de navegació va tenir un esclat en els inicis d'aquest segle XXI. Han passat 20 anys i l'accés de noves generacions no s'ha acabat de produir. Jordi Salvador és el responsable de comunicació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
L'envelliment dels qui salvaguarden aquest patrimoni immaterial ha portat a prendre mesures. La Federació ha decidit tirar endavant un programa de formació per difondre la pràctica de la navegació tradicional. En una primera fase es formaran formadors. És a dir, persones que després estarán acreditades per formar-ne d’altres a través de clubs nàutics, associacions, instituts o casals. Jordi Salvador.
El programa comença aquest mateix cap de setmana a Calafell i en el futur s’ampliarà a altres sectors de la costa catalana. Després vindran cursos més específics d'iniciació i de perfeccionament de la navegació a vela llatina, que ja tindran una participació més oberta. Aquesta iniciativa també s'inscriu dins l'impuls de la candidatura perquè l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo obtingui el rang de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La proposta es va presentar el mes de maig passat a Palamós, coincidint amb les primeres jornades del festival de la cultura marinera 'Palamós Terra de Mar'. L'objectiu és reconèixer i salvaguardar el patrimoni que representa aquest tipus de navegació, i sensibilitzar la societat de la importància dels valors identitaris i culturals, i de la seva dinamització i transmissió.
La navegació a vela llatina busca relleu generacional
La Federació Catalana per a la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial promou un projecte formatiu que s’estén per tot el litoral del país. Es tracta d’una iniciativa per a pal•liar la manca de relleu generacional en la gestió i el manteniment d’aquest tipus de patrimoni mariner. Parlem d’una estrategia formativa per aconseguir que persones joves s’acostin a l’art de navegar a vela llatina.
