Es tracta de les ocupacions en què es duguin a terme activitats contràries a la convivència normal de la comunitat, a l'ordre públic. o que posin en perill la seguretat o la integritat de l’immoble. Les esmenes d’ERC deixen les comunitat de veïns sense la potestat d’iniciar aquests procediments, tot i que els permet instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d’un pis ocupat. S’estableix que tots els costos del procediment l’hauran d’assumir els grans tenidors, propietaris de 10 o més immobles, i la llei permetrà als consistoris adquirir temporalment l’ús de l’habitatge durant un màxim de set anys amb l’obligació de destinar-lo a polítiques públiques de lloguer social. Pel vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote, es tracta d'un pas endavant.
Els únics grups parlamentaris que van votar en contra del projecte de Llei van ser el dels comuns, que consideren que vulnera drets fonamentals i genera dubtes competencials i inseguretat jurídica, i el de la CUP, que el veu innecessari perquè la problemàtica de relacions de veïnatge ja les regula el Codi Civil.
El municipalisme veu bé la Llei sobre l'ocupació il·legal d'habitatges
Amb els vots de Junts per Catalunya, ERC, PSC i Ciutadans, el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la proposició de Llei que, així ho pretén, ha de facilitar la resolució d'ocupacions habitacionals conflictives. Aquest nou instrument està adreçat a ocupacions il·legals d'habitatges en què un gran tenidor se'n desentèn i es generen problemes d'alteració de la convivència. El seu objectiu és dotar els ajuntaments de més recursos perquè, en un termini de 30 dies, es pugui requerir la propietat a desallotjar els pisos ocupats.
