L'escalfament del planeta per l'emissió indiscriminada de gasos d'efecte hivernacle és, en essència, la causa dels fenòmens climàtics extrems que patim d'uns anys cap aquí. Sequeres, incendis en el medi natural, inundacions o onades de calor i de fred, van fent acte de presència més sovintejats que abans, i amb més intensitat. En no massa setmanes de diferència, de fet, hem passat de batre rècords de temperatura, a destrossar registres de quantitat i intensitat de pluja. Marcos Portabella, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, diu que la crisi climàtica és un fet i que a la Mediterrània encara agafa, si cap, més dimensió.
Portabella atribueix bona part d'aquests temporals extrems a l'escalfament que s'ha anat produint al Mediterrani els darrers anys. Això provoca fenòmens fins i tot similars als huracans tropicals.
L'investigador, a més, recorda que l'orografia del nostre territori ens fa vulnerables i ens obliga a estar especialment preparats davant de fenòmens climatològics més severs i més freqüents.
Capgirar l'emergència climàtica ens interpel·la a tots. Als governs del món i als poders econòmics, per descomptat. Però també a cadascun de nosaltres, a través dels nostres hàbits de consum i, fins i tot, de les nostres decisions polítiques.
L'escalfament del Mediterrani està tropicalitzant les tempestes
Davant de temporals de pluja com els que hem vist en aquests inicis de tardor, hi ha escèptics del canvi climàtic que asseguren que això ha passat sempre en aquesta època de l'any. El cert, però, és que aquests fenòmens ara són més freqüents i més severs. I a l'arc mediterrani en som especialment vulnerables, perquè l'orografia d'aquesta àrea i l'escalfament de l'aigua del mar, cada any que passa més alt, són condicionants que afavoreixen allò que en podríem dir la tempesta perfecta.