El pacte es va firmar l'abril d'aquest any i ara ja es donen per acabades les actuacions. L'objectiu és recuperar les poblacions de peix i que les espècies es reprodueixin i creixin en tots els vedats. Un està situat entre Palamós i Blanes, amb la particularitat de ser una zona d'alevinatge de diferents espècies pesqueres comercials. L'altre vedat es troba entre Roses i Palamós i és un calador important d'escamarlans. Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós.
En aquests dos sectors pactats per les comunitats pesqueres de Palamós, Blanes i Roses no s'hi pescarà en tres anys. Tot plegat serà objecte d'un estricte seguiment científic, a través de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC. Es tracta de tenir evidències de l'estat actual de les espècies que viuen en els vedats, i poder comparar els resultats en el futur.
S'espera que en les àrees on no es pesqui augmenti la biomassa total i també la talla mitjana del peix. Els científics creuen que la mesura afavorirà les zones gestionades, però també les comunitats biològiques del seu voltant. Palamós ha estat un port pesquer pioner en la preservació del recurs de la gamba. Aquest acord, però, va més enllà i inclou altres espècies com l'escamarlà o el lluç, amb l'objectiu que també s'explotin de forma sostenible. El projecte compta amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, a través del programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
Palamós, Blanes i Roses veden dues zones comunes de pesca durant tres anys
Les confraries de pescadors de Palamós, Blanes i Roses mantindran vedades durant tres anys dues zones de pesca comunes. Les tres comunitats pesqueres han adoptat aquest compromís per afavorir una activitat sostenible, en base al compromís de no feinejar en aquests espais. Es considera que, per les seves característiques biològiques i d'ecosistema, tenen un valor significatiu pel que fa a la reproducció de determinades espècies d'alt interès pesquer.