La Costa Brava aspira a obtenir aquest reconeixement l'any 2020, un aval internacional concedit per la UNESCO a la conservació del paisatge, l'ecosistema i la sostenibilitat. A Catalunya només tenen aquest segell el Montseny i les Terres de l'Ebre. La Universitat de Girona i la Fundació Mar, en coordinació amb la Diputació de Girona, estan treballant en tots els estudis, que també inclouen sessions participatives obertes. Les línies estratègiques d'actuació parlen de la gestió de l'aigua, les energies renovables, la mobilitat o els residus. També dels ecosistemes naturals, el patrimoni, la investigació, el model socioeconòmic i el turisme sostenible. Josep Vila, investigador de la UdG, explica que el concepte de Reserva de la Biosfera s'adapta ja a nous paràmetres.
La candidatura de la Costa Brava per ser Reserva de la Biosfera de la UNESCO inclou 106 municipis que comprenen una àrea total de 6.600 quilòmetres quadrats, dels quals gairebé el 70 per cent són medi marí Alguns dels elements més significatius són el Parc Natural del Cap de Creus, els Aiguamolls de l'Empordà o els massissos de les Gavarres i de l'Ardenya.
Segons el calendari previst, durant aquest 2019 s'espera acabar d'elaborar el dossier de candidatura i entregar-lo el desembre al Programa Hombre y Biosfera de la UNESCO a Madrid. El document definitiu es lliurarìa a la seu d'aquest organisme a París, el setembre del 2020.
En marxa el procés perquè la Costa Brava sigui Reserva de la Biosfera
La Diputació de Girona i el Patronat de Turisme han iniciat els tràmits per presentar la candidatura de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. El document detalla un seguit de línies estratègiques, enfocades a la sostenibilitat i a la preservació del territori i dels seus ecosistemes. La marca abarcaria més d’un centenar de municipis de les comarques de la Selva, l’Alt i el Baix Empordà