La Llei de contractes del sector públic es va aprovar el novembre de l'any passat al Congrés i al Senat, amb un ampli consens polític. A causa de la complexitat de la llei es van presentar unes 1.200 esmenes i se'n van acceptar unes 900. La nova Llei de contractes, en vigor des del març, vol fer més transparents les contractacions públiques i posar impediments a la corrupció. Així mateix, també obre la porta a afegir clàusules socials i mediambientals en els contractes. Entre altres novetats, la llei rebaixa els llindars dels contractes menors, els que es poden adjudicar directament sense concurs. Ara passen a ser d'un màxim de 40.000 euros, en el cas de l'obra pública, i de 15.000 euros quan es tracti de contractar serveis. No tothom ho veu com un pas positiu, però. Des de la Cambra de Comerç de Palamós creuen que el nou marc complica la vida a empreses i a administracions. Així ho ha explicat el seu president, Xavier Ribera.
La contractació d'obres i serveis en el sector públic és una activitat rellevant per a l'economia del país i a Espanya suposa aproximadament un 13 per cent del PIB. Segons algunes estimacions, una bona gestió de la contractació pública i l'eradicació de la corrupció permetria estalviar uns 40,000 milions d'euros anuals de diner públic, en el conjunt de l'Estat.
Una nova llei vol fer més transparent la contractació pública
Des de fa aproximadament un mes està en vigor la nova Llei de contractes del sector públic. La normativa posa més límits als contractes que es poden adjudicar de manera directa i busca fer més transparents les contractacions públiques i posar impediments a la corrupció. Des de la Cambra de Comerç de Palamós, però, diuen que la nova llei crea problemes tant als empresaris com a les administracions.
