Poden arribar a pesar fins a 1.200 quilos i causen en el fons marí un efecte similar al llaurat d'un camp de conreu intensiu. Això empobreix la qualitat d'aquest substrat, fa que la fauna no hi trobi aliment i que, finalment, hi hagi menys peix. Amb l'objectiu d'evitar això, els pescadors de Palamós treballen des de fa mesos per trobar uns estris que tinguin un impacte menor. El passat mes de febrer, en acabar la veda d'arrossegament, es va llançar una sonda a 900 metres de profunditat i s'han fet proves amb diferents tipus de portes i en diferents condicions. Ara ha arribat l'hora de processar i interpretar tota la informació recollida. Francesc Benaiges és el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós.
Les proves les han fet dues embarcacions, amb una quinzena de sortides en total. Un cop es decideixi el tipus de porta d'arrossegament més adequat, s'espera que tota la flota de Palamós l'incorpori dins aquest any 2015. Cada armador haurà de fer una inversió d'entre 8 mil i 9 mil euros, aproximadament. Una part d'aquesta despesa es compensarà amb el fet que el nou sistema permetrà estalviar al voltant d'un 20 per cent del combustible que consumeixen les embarcacions, segons els càlculs realitzats. En aquest projecte, els pescadors de Palamós treballen en col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques, a través del Centre d'Estudis Avançats de Blanes.
Els pescadors de Palamós busquen les portes d'arrossegament més adequades.
Els pescadors de Palamós continuen treballant per fer més sostenible la seva activitat. Fa unes setmanes s'ha recollit la sonda on hi ha la informació de les proves realitzades en els últims mesos amb les portes d'arrossegament. L'objectiu és trobar un sistema que tingui un impacte més reduït en els fons marins. Les portes tenen la funció de proporcionar l'obertura horitzontal a la boca de la xarxa.
