Fa dos anys, l'Ajuntament de Calonge va convocar la ciutadania a debatre dues possibles actuacions per a la protecció del litoral de Sant Antoni. A partir d'un estudi de batimetria, finançat pel mateix Ajuntament, es va arribar a la conclusió que cal construir dues esculleres parcialment submergides, una a la zona d'Es Monestrí i l'altra a l'altura de la platja Gran de Palamós. A partir d'aquí, l'alternativa era fer-ho eliminant els tres espigons actuals en forma de 'T', o mantenint-los. La gent va decidir per àmplia majoria conservar-los. L'Ajuntament calongí va traslladar la proposta al Ministerio de Medio Ambiente, que és qui ha de finançar qualsevol actuació que es posi en pràctica. Jordi Soler, alcalde de Calonge.
L'actual model de la platja de Sant Antoni no garanteix la seguretat del passeig ni dels edificis de la primera línia de mar. La platja és massa estreta en alguns punts. Per tant, no hi ha prou extensió de sorra per frenar les onades dels temporals d'hivern, i aquestes acaben impactant en el passeig. Jordi Soler.
L'evolució de la badia de Palamós, especialment amb les successives ampliacions del port palamosí, ha motivat que els espigons actuals de Sant Antoni ja no facin bé la funció de protegir el passeig i preservar la sorra de la platja.
Calonge espera poder licitar aviat el projecte de protecció del front marítim de Sant Antoni
El Ministeri de Medi Ambient està redactant el projecte que definirà el nou model de protecció del front marítim de Sant Antoni. La intenció de l'Ajuntament de Calonge és licitar el projecte tan aviat com l'Estat el doti de pressupost. La previsió és que això sigui possible l'any vinent o, a molt estirar, el 2017. L'actual model de la platja de Sant Antoni no garanteix la seguretat del passeig ni dels edificis de la primera línia de mar, en cas de temporal.