Amb dades de final de 2016, el registre de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya deia que a Palamós hi havia uns 150 pisos buits, dels quals una trentena estaven ocupats il•legalment. L’Ajuntament denunciava en aquell moment que hi ha màfies que fan negoci amb les claus d’aquests habitatges i les venen o lloguen a persones que estan necessitades d'un pis. És un cas particular però que es pot extrapolar a molts municipis del país. Fa pocs dies, Mataró ha presentat el seu pla per atacar un problema que ha anat a més a la ciutat, mentre el Defensor del Ciutadà de Girona identifica un creixement alarmant de les ocupacions. Una ocupació és relativament fàcil de resoldre si es detecta en poques hores. Si no és així el problema es multiplica, com explica l'advocat Ivan Díaz Tarragó.
Els municipis, mentre, reclamen instruments per poder actuar contra les ocupacions organitzades de pisos. Les eines que tenen ara els deixen poc marge de maniobra, segons Ivan Díaz Tarragó.
Els ajuntaments demanen ajuda a les administracions supramunicipals perquè facin pressió per donar un ús social al parc d'habitatge buit, sovint immobilitzat per interessos especulatius.
Els municipis volen mesures contra les màfies que ocupen pisos
Els ajuntaments estan preocupats pel creixent nombre de casos d’ocupació de pisos buits que es produeixen. Els municipis reclamen un marc legal perquè els habitatges desocupats de bancs i grans tenidors vagin al mercat de lloguer social. Seria una bona solució, creuen, per acabar amb grups que s’han convertit en autèntiques màfies que trafiquen amb les claus de pisos buits.