Anem a pams, però. El 16 de març del 2014 una crema de rostolls mal apagada en una finca de Vall-llobrega, va revifar amb la tramuntana i va encendre un foc que acabaria cremant quasi 360 hectàrees dels municipis de Palamós i Calonge i Sant Antoni, sobretot, i dels de Vall-llobrega i Forallac, en menor mesura. Cinc anys després les zones que s'han recuperat millor han estat les d'alzina surera, una espècie molt resistent al foc i amb una alta capacitat de regeneració. En una part important de l'àrea cremada, però, unes 200 hectàrees, hi dominava la presència de diferents espècies de pi. Aquí la regeneració ha estat escassa perquè calia una acció de neteja i retirada de la fusta cremada, que no s'ha produït. L'atomització de la propietat dels terrenys, amb molts petits propietaris, l'orografia del sòl, amb pendents molt pronunciats, i l'escassa rendibilitat han dissuadit els propietaris d'actuar. Les actuacions amb diners públics s'han limitat puntualment a algunes infraestructures d'interès públic. Enric Bisbe és tècnic de patrimoni natural del Consorci de les Gavarres i avui ha parlat a l'espai de Ràdio Palamós 'Tal com som'.
El Consorci de les Gavarres és un ens que ja té més de 20 anys d'història i hi estan representades diferents administracions públiques amb l'objectiu de protegir i gestionar aquest Espai d'Interès Natural. Són quasi 35.000 hectàrees de bosc continu, amb una quantitat creixent de biomassa. Periòdicament es netegen franges de seguretat com a mesura preventiva contra els incendis. Ara, però, s'ha volgut anar més enllà i fixar una estratègia que, amb actuacions en diferents àmbits, asseguri un model de gestió per a les Gavarres. Així, s'ha aconseguit posar d'acord diferents agents i interessos vinculats al territori i posar les bases de l'anomenat pla Gavarres 2025. Oriol Armet és el gerent del Consorci.
Entre els plans pilot que s'han proposat en el marc d'aquest pla hi ha la candidatura de les Gavarres per ser Paisatge Cultural Surer Patrimoni de la Humanitat. S'ha optat per aquesta figura atès que, en ser de propietat privada en un 98 per cent, difícilment pot optar al rang de parc natural. Una segona iniciativa és el Festival d'Art i Natura, que ja es va fer l'any passat. Una mostra d'art efímer realitzat amb elements de la natura i que aquest 2019 implicarà 6 municipis des de Girona fins a Santa Cristina d'Aro. Un tercer exemple d'actuació és promocionar l'extracció de bruc amb finalitat comercial i social, una espècie molt present al massís i que, si no es gestiona, és un combustible molt perillós en cas d'incendi. Gràcies a iniciatives com aquestes, les administracions públiques han quasi doblat la seva aportació al consorci de les Gavarres, que ara té un pressupost que supera els 600.000 euros.
Les Gavarres repensen el seu futur, cinc anys després de l'incendi
Aquest dissabte passat va fer cinc anys de l'incendi que va cremar 359 hectàrees de l'Espai d'Interès Natural Massís de les Gavarres. Passat aquest temps, la regeneració de l'espai afectat ha estat desigual i amb poca aportació de recursos públics. Els diferents agents implicats en el territori, però, han fet un pas endavant per definir el futur del massís i això s'ha plasmat en el pla Gavarres 2025.
