Segons l’estudi, la bona recuperació de l'espècie és deguda a la prohibició de la pesca d'arrossegament en aquest punt de la Costa Brava des de l'any 2017, una mesura que va implicar l'establiment d'una reserva marina de 10 quilòmetres quadrats. Això ha permès, a més, la recuperació de la morfologia dels fons llaurats per les pesqueries d'arrossegament, i de la fauna que hi està associada.
Per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista 'Science of the Total Environment', l'equip investigador va analitzar amb l'ús de robots tripulats de manera remota, les poblacions d'escamarlà dins i fora de la reserva, entre els 351 i els 475 metres de profunditat. Els científics van poder comprovar que la població dins de la reserva duplicava la de la zona on avui se segueix pescant. Els autors de l'estudi també han destacat la bona acceptació dels pescadors de les confraries de Palamós i Roses, a l'hora de prohibir l'activitat extractiva en aquesta petita reserva.
L'escamarlà es recupera a la reserva de Roses i Palamós
Un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar ha comprovat l'eficàcia d'una petita reserva marina que inclou els caladors de Roses i Palamós, en la regeneració de la població d'escamarlà. Aquesta s'ha incrementat de forma notable, i en un temps molt menor del que s'esperava, després de molts anys de captura intensiva d'aquest crustaci.