Els usuaris de les platges s'han acostumat des de fa anys a compartir aquests espais amb els serveis de socorrisme i vigilància, que els garanteixen la seguretat davant qualsevol incidència. Potser el que moltes persones desconeixen és que Catalunya no té una llei que regularitzi aquests serveis, fent-los homogenis a tot el territori. Ara per ara, cada ajuntament és el responsable de triar què és i què no és necessari a les seves platges, decidint el nombre de socorristes que cal en cada cas, així com el seu equipament, o l'horari del servei. Altres comunitats, com ara Canàries o les Ies Illes Balears, ja han regulat per llei aquesta matèria. A Catalunya, un grup de professionals del sector ha creat la plataforma SOS Socorristes. Exigeixen una llei de seguretat a les platges, i també un conveni propi sectorial. En Carles és un socorrista que treballa a la platja de Palamós i dona suport a aquestes demandes.
Una llei de seguretat a les platges ha de determinar quins recursos humans i materials ha de tenir cadascuna d'elles, en funció de la seva configuració i condicions. Nombre de socorristes per platja, com ha de ser l'equip de salvament o quines característiques ha de tenir la caseta de primers auxilis, per exemple.
Els socorristes catalans demanen una llei i un conveni que els homologui
Els socorristes que treballen a les platges catalanes reclamen un marc legal que reguli l'activitat per igual en tots els municipis. Actualment, cada ajuntament gestiona el servei amb les seves pròpies normes, fet que provoca que els criteris que s'apliquen puguin arribar a ser molt diferents d'un municipi a un altre. Els socorristes també reclamen un conveni sectorial propi per garantir els seus drets com a treballadors i la seguretat dels banyistes.