El decret persegueix bàsicament quatre objectius. Ajustar la quantitat de llum, dirigir-la només a les àrees que cal il·luminar, mantenir la llum apagada quan no hi ha cap activitat i utilitzar làmpades d'alta eficàcia. A llarg termini, la Generalitat espera aconseguir un estalvi de quasi un 40 per cent del cost energètic de la il·luminació exterior, tant la pública com la privada. Un estalvi que es pot xifrar anualment en 92 milions d'euros. També vol reduir d'un 28 per cent la llum que s'emet al cel i es malbarata i reduir l'emissió dels gasos generats en la producció d'electricitat, l'equivalent a retirar de la circulació uns 900 mil turismes que facin 10 mil quilòmetres a l'any. La directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, explica que, tot i això, es prioritzaran els criteris de seguretat.
Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec i expert en contaminació lumínica, diu que el nou decret millora molt la regulació que hi havia fins ara.
El decret d'il·luminació exterior consolida les mesures que ja obligaven a eliminar aparells obsolets i ineficients, com els fanals que emeten molta llum cap al cel, i a substituir les làmpades de vapor de mercuri. L'Ajuntament de Palamós, per exemple, ja fa anys que aplica aquests criteris en la renovació de l'enllumenat públic.
El Govern vol estalviar més de 90 milions d'euros en la il·luminació exterior als municipis.
La Generalitat regularà la il·luminació exterior als municipis, tant pública com privada, a través d'un nou decret que ha aprovat fa pocs dies. L'objectiu és estalviar 92 milions d'euros en el conjunt de la despesa energètica. Això és tres vegades més que el que Catalunya estalvia amb el canvi horari, per exemple. A banda de reduir la factura energètica global, s'aminoren la contaminació atmosfèrica i els impactes sobre el canvi climàtic.
